Im pressionant

Quin partit dissabte!. I això quedarà per sempre. La Nena de la panxa (que gairebé ja no cap dins la panxa) creixerà sentint parlar-ne. Com jo vaig escoltar histories del Kubala (enterrat al costat del meu pare) del barça de les cinc copes, del Cruyff (els reis van dur-me’n la samarreta) (…) I l’Emma escoltarà les histories dels sis gols, dels Xavi, Iniesta, Puyol, Messi, Valdés, Piqué… Del Guardiola.

Fins i tot sentirà explicar-ho al seu pare (…) Caram el meu pare!… Com li hauria agradat (…) Hauré d’explicar-li a l’Emma que el seu avi era molt culer i de petit em duia al camp (…) Hauré de dur la nena al futbol i explicar-li aquestes coses…

1 m.

(…) Joder quina cua a l’Oficina d’ocupació -ni molt menys tan divertit com a Full Monty– i fan curt de cadires… Uf els genolls! (…) Diu el noi de la taula 7 que “si EFE és internacional o nacional” (…) Fullejo el certificat d’empresa que diu blablabla (…)

Diu el diari que diuen els manifestants que la culpa és dels mossos, i els mossos diuen que dels manifestants -i el Saura ja no sap què diu- i diu l’Ana que la Ruth ja fa 1m. d’alçada (…) Òstia! ara una dona li diu a la d’informació que “va usted a saber mejor que yo lo que tengo que hacer!” (¿?)

Quantes coses diu la gent… I ja porto aquí 1h i 1/2.

Eixe món

(…) Pubilla Casas. Un nen amb pinta de fill li explica a una colombiana amb pinta de mare que -” Ya se contar en inglés… Mira… One, two, three, quatre, five, sis, seven, vuit…” (…) Gavarra. Una parella amb samarreta de la selecció d’Ecuador i pinta d’Equatorians fa carantoines al mes petit dels tres nens amb pinta de fills que els acompanyen (…) Cornellà. Un negre d’accent cubà i pinta de cubà parla amb un altre home amb pinta de marroquí sobre no se que de Vodafone i d’una calaixera (…) I el viatge ha passat en un tres i no res (…) Començo a pensar que -com dirien o podrien dir els Antonia Font– jo gairebé ja no sóm d’eixe món (…) Però és que aqueix món m’encanta…

(els meus) Fantasmes

nnnnnnn

(…) Al programa del Buenafuente, l’Eduard Punset i el Leopoldo Abadía parlen de crisi de valors. I sona retòrica -mediàtica- però és cert (…) Poc importa ja si un diari hiperpremiat (4 Pulitzer!) i amb 150 anys d’història tanca, o si l’escombra està -ben- fabricada a Granollers o és una escombra de merda (wrong made in China).

Tant se val si volia ser un gran periodista. I més tard periodista. I més tard treballar (…) I ara miro enrere i veig que ho vaig fer. I que sóc un bon professional. I que això ja no importa… Ho tenim fotut tots plegats. Fins i tot els jovenets descarats que es pensen que es menjaran el món (em penso que el que menjaran és una bona dosi de merda).

I alguns s’hi resisteixen, i segueixen posant etiquetes tipus “vedella gallega” a les safates del súper. I d’altres aposten per tornar a vendre o fer alguna cosa de qualitat (…)

Ves a saber què pensaran i com viuran els que ara estudien. Potser fins i tot viuran a un món millor (…) Potser jo treuré -de nou- forces i m’enfrontaré de nou a tot aquest mecanisme que ens empeny al buit.

 

Κόκκινο

Ho sento petitona (ho sento molt). No se que més dir-te. Jo no volia que el món que et queda fos així, però és que per aquí només pensen en els diners -vivim la societat del pelotazo– i no els importa ni el futur ni el passat (…) I tant se’ls fot als rics que cada cop hi hagi mes pobres… Sempre que els pobres tinguin crèdit per comprar el que ells fabriquen… I tant se val si el món s’en va a la merda… L’important és guanyar mes i tenir mes (…) Ho sento filla. I no. No em rento les mans… Però és que no puc fer-hi més (…) No!. No em rendeixo. Només és que no se que fer (…) I no sóc perfecte jo -ni de lluny- però tranquil·la petitona, igual de lluny estic de ser com ells.

Mosca

A veure… Diuen al Telenoticies que al 2018 hi haurà un 53% de nens i avis i un 47 % d’adults en edat laboral. O sigui jo (com jo, vull dir)… I sembla ser que això no havia succeït mai (¡!) Mai abans hi havia hagut menys treballadors que nens i jubilats.

(¿?) I l’atur?, la crisi, EROs, deslocalitzacions, precarietat, ETTs, subcontractació (…) No ho entenc. Si hi ha menys gent per treballar cóm és que cada cop hi ha menys llocs de treball i més atur… I l’economia creix?. I els nens i avis tindran uns serveis i pensions amb les aportacions dels que treballen? (…) No entenc res. Juro que no entenc res! (…) Potser hauré de seguir sent nen… I si no, mirar de ser mosca.

31723

(…) I mira per on que avui no puc parar de pensar en tu. Estimada Esther -germana de la meva estimada-. I avui era un dia per dispersar-me… Veient el Bush esquivar sabates, el Michel Salgado fent el ridícul… Recuperant totes aquelles noticies que no vaig seguir en un cap de setmana sense tele… I jo no puc deixar de pensar en tu – doctora-, i el teu somriure -que de vegades amagues-. I el llibre que passeges i no llegeixes (…) Les converses amb el petitó -a les 7 del matí- que jo tafanejo a través de la paret, l’assecador que no modela (…) I el Mister Bush que reacciona com Matrix i esquiva les sabates d’un tal  Muntazer al Zaidi!

I ens cauran els anys – i suposo- tots plegats ens arrugarem més i més… Seguirem passant dies i dies junts… I segurament els nostres fills se’n riuran de nosaltres (…) I és per això que no puc parar de pensar en tu… I en el Ricky (…)  I no sé, Esther… (no sé) Les coses volten i volten; L’altre dia la lluna era immensa; Diuen que era més a prop que mai; diuen que va passar a 363.000 km; Diuen que això són 30 mil km més a prop de l’habitual (…) I diuen -i jo això em nego a creure-m’ho- que tot plegat és una il·lusió (… ) Diuen que s’en diu Il·lusió Lunar. (No se…) Tu no creus que era realment més gran que mai?

El barri

19h. Arc de Sant Agustí, 3… Pel balcó obert veig les vigues de fusta que vaig pintar de vermell -satinat- ara farà 10 anys… El bloc l’han anat buidant (busquen fotre’l a terra)… Ves a saber on paren els Bermejo (…) Camino per davant del Rita Blue -a Sant Agustí-. Agafo la moto a la plaça Gardunya -aquest cop no la tinc al parking-, Surto per Hospital –Curtidos Pinós és tancat… Estrany-, baixo la Rambla del Raval -que vaig veure néixer-, passo per davant de putes “ravalites”… El semàfor de l’avinguda Drassanes – gairebé impossible trobar-lo verd-… Segueixo fins al Paral.lel… I surto del barri… Com tantes vegades vaig fer durant prop de 10 anys…

Jo no sóc ionqui

(…) I va el tio i li diu a la meva amiga – El tio és (o era) un ionqui, i la meva amiga treballa a una ETT (i és argentina)-… Doncs, això… Va el tio i li diu, a crits, al mig de l’oficina. ” HACE DOS MESES QUE TE DEJÉ EL CURRICULUM Y NO ME HAS LLAMADO NI UNA SOLA VEZ!!!” – Tot això ho diu col·locat, i a crits- .

I ella, argentina, psicòloga, que treballa a l’ETT… Doncs ella no sap on ficar-se…Tracta de calmar-lo… De fer-lo fora (perquè no dir-ho)…

I ell segueix cridant enfurismat.- “ Y YO QUE SOY ESPAÑOL NO TENGO TRABAJO… Y TÚ SUDACA ESTÁS AQUÍ!!!!!” – I ella (per dins) en aquell moment l’odia… i tot i això tracta de disculpar-se, de ser amable…És un xicot malat….Enganxat a la droga- ” EH?!. DIME!.VIENES DE FUERA Y TE DAN CURRO Y LOS DE AQUÍ NO TENEMOS. POR QUÉ TU TIENES CURRO Y YO QUE SOY ESPAÑOL NO! EH?” …

(…) I ella, per fora segueix tractant de calmar-lo – i se’n surt- i el fa fora… I per dins…Per dins… Sap perfectament que aquest tiparraco, a més d’estar malat és un incult, un racista i un capullo…

(…) I ella (per dins), igual que jo… Quan el tio crida “ POR QUÉ TÚ TIENES CURRO Y YO QUE SOY ESPAÑOL NO!EH?”, es queda amb les ganes de respondre… Perquè jo no sóc ionqui.