La gran guerra…

(…) llegeixo  bla bla bla del Mou i la cort de merda que li segueix el joc (…) Per descomptat que llegir coses sobre la I guerra guerra mundial és molt més interessant. Fins i tot es podria llegir el que fos… Noveletes o novelotes… noticietes o noticions…Tant se val. Qualsevol cosa és mes instructiva i interessant que la merda que deixen anar per la boca aquests freaks i el seu sequit de freaks (…) Fins i tot jugar a futbol o mirar futbol és més interesant que mirar i discutir les rodes de premsa d’uns imbecils (…)

A la gran guerra van inventar-se la almabrada d’espines per defensar les trinxeres… Llexeixo a “La belleza y el dolor de la batalla“, que va arribar a haver-n’hi més de 10 tipus diferents (…) El que jo deia. Qualsevol cosa (QUALSEVOL) és més interessant que les mentides del Mourinho. I tot i això, aquí estic jo cada dia (i ja en fa tres) seguint les evolucions del tema a la tele, el diari i la radio (…) Espero que la historia (i els historiadors) tinguin un pel més de criteri que jo al triar els temes de que parlar… I escriure.

Im pressionant

Quin partit dissabte!. I això quedarà per sempre. La Nena de la panxa (que gairebé ja no cap dins la panxa) creixerà sentint parlar-ne. Com jo vaig escoltar histories del Kubala (enterrat al costat del meu pare) del barça de les cinc copes, del Cruyff (els reis van dur-me’n la samarreta) (…) I l’Emma escoltarà les histories dels sis gols, dels Xavi, Iniesta, Puyol, Messi, Valdés, Piqué… Del Guardiola.

Fins i tot sentirà explicar-ho al seu pare (…) Caram el meu pare!… Com li hauria agradat (…) Hauré d’explicar-li a l’Emma que el seu avi era molt culer i de petit em duia al camp (…) Hauré de dur la nena al futbol i explicar-li aquestes coses…

Els nervis de Deu

(…) Caram quin debat que tenen a RAC1… Parlen dels nervis del futbolistes del Barça que acaben contracte l’any vinent. De la incertesa… Fins i tot surt la paraula crisi (¿?)

És clar que -han de parlar- és una tertúlia, i el llistó estava considerablement alt (…) Després de futbolistes que tenen una religió pròpia, amb un Deu (cocainòman). Després de les rodes de premsa de Van Gaal, de la panxa de Ronaldinho, del fitxatge de Figo pel Madrid, els 76 milions d’Euros de Zidane, les columnes del Cruyff, les portades del Marca i l’Sport, els ultres als camps (…) Després de denúncies de violacions, després del Dr. Cabezas, després del Maradona de los Cárpatos, del tridente, de Los Cuatro Fantásticos, de Lo Pelat, del Maradona de los 60′, del Pelé de Centroamérica, de Romerito (…) Jesús Gil, Naranjito, Els partits comprats a França (…) Després de la Liga de las Estrellas, el Lopera, les agressions, Schuster entrenador, els àrbitres freaks, el sossi, l’entorn, el Minguella, el racisme, les Federacions casposes, la guerra de les teles, els Raúlistas, pelotazos immobiliaris, Canaletes, els futbolistes fashion victim, el nen mort per una bengala (…) Goicoetxea “El carnicero de Bilbao”, el pentinat de Valderrama, segrestos a jugadors i famílies de jugadors, Assassinats, “el fútbol es así”, el catenaccio, les comissions, el “concurs” de celebracions estúpides, l'”Urruti t’estimo”, la final del Barça a Sevilla, el Dream Team, el camió de Walter Pandiani, Kluivert a la gala MTV, Joaquín vestit de torero a Interviu, Julio Salinas, periodistes fanàtics, agents FIFA…