Una habitació plena de gats

Li pregunten a la nena de la tele -” I tu com vas dir que volies l’habitació? “- i diu la  princeseta -” plena de gats “- (…) I llavors els seus pares segueixen ensenyant orgullosos la resta del piset… La cuina que mai fan servir, la “joya de la corona“, el sofà de mirar futbol… Però jo ja m’he dispersat… Ho miro, però ho miro a mitges, mentre penso en la meva habitació de petit… Els meus gats. Les mans plenes d’esgarrapades… M’encantava portar les mans esgarrapades… Tant com m’agrada ara portar-les guixades de boli, i amb olor de  Suavinex (…) I alguna esgarrapada de la meva gateta (…) I aquells a la seva bola… La piscina il·luminada, la sala de jocs, el “caprichito” d’estil japonès…

L’H

Ni cinc minuts des-de casa i ja sóc a L’Hospitalet. Amb un txixarra de 75 cc. Com quan era jovenet (…) 3ª… 4ª… Els semàfors m’ajuden. En un plis deixo enrere casa l’Alfonso, la Farga i el carrer on vivia la meva primera nòvia (!). Ara toca la súper corba davant del Metro Torrassa… La Vespa bota que no vegis. Trepitjo fre de darrera (…)  La pujada de Montseny. La baixada. El que va ser el Cine Romero (On jo vaig veure totes les pel·lis de Bruce-Lee i Bud Spencer)… Passo per davant de la que va ser la meva primera casa, el meu primer carrer, la guarde, la botiga del sr. Jesús, la perruqueria del “mariquita”,  i a punt estic de parar a comprar un Bony o una Pantera Rosa a la Granja Vallejo! (…) Ara ja és un moment… Madrid, Berlín,París, Viladomat, Borrell… Ja sóc a la feina (…) Què estrany em sento… No sé si és perquè porto una moto dels 80, perquè passo per on passava fa 20 anys o perquè (Ara sí. Per fi) tinc una Vespa.

Im pressionant

Quin partit dissabte!. I això quedarà per sempre. La Nena de la panxa (que gairebé ja no cap dins la panxa) creixerà sentint parlar-ne. Com jo vaig escoltar histories del Kubala (enterrat al costat del meu pare) del barça de les cinc copes, del Cruyff (els reis van dur-me’n la samarreta) (…) I l’Emma escoltarà les histories dels sis gols, dels Xavi, Iniesta, Puyol, Messi, Valdés, Piqué… Del Guardiola.

Fins i tot sentirà explicar-ho al seu pare (…) Caram el meu pare!… Com li hauria agradat (…) Hauré d’explicar-li a l’Emma que el seu avi era molt culer i de petit em duia al camp (…) Hauré de dur la nena al futbol i explicar-li aquestes coses…

Ànima

Ets tu petitona, qui ahir va donar-me el somriure. Tu. Ruth (…) La princeseta que sempre s’emociona al veure’m. Tu (…) Tu que em coneixes bé. Que saps on són les meves debilitats – listilla- i em robes el millor de mi (…)

I et recordo caminant pel riu gelat, i escoltant les fades al bosc, una Heidi que crida “tiet!”, rient les pessigolles del tiet Ricardo i nerviosa esperant que surti l’Emma… I tu. Petitona. Ets tant petita. Després -gairebé- no recordaras res de tot això (…) I jo vull escriure-t’ho.

Saps Ruth?. Avui hem passat la tarda jugant… Amb el Circ de Lego. Fent la música i el repicar de tambors i el “tatXAN!” quan un número ens sortia bé (…) I tu m’has cantat la cançó de la primavera! i hem ballat donant voltes per marejar-nos! i vaja si m’he marejat! (…)

I t’equivoques Ruth. Quan siguis gran el papa sí serà el teu papa. I la mama, les tietes, i jo. Jo també seré jo. Aquestes coses no canvien (…) Ruth. Penses massa. Tan petita i ja penses massa (…) Petitona. M’ha encantat el petó volador. Dolç. Un petó que m’ha tocat l’ànima.

bañito

Hora del bañito. Cóm gairebé cada dia, però a casa del Ramón, de la Maria i de les nenes(…) Un munt de nens a la banyera i un munt de grans que se’ls miren. Riuen (t’hagues encantat Ricky)  (…) I està bé per estalviar recursos. I està bé pels nens -que no ho recordaran mes enllà de la foto– i per nosaltres, que ho recordarem tota la vida (…) I pels pares, que veuen els somriures del petitons i també somriuen (…) I per mi que trobo una foto preciosa… I puc escriure això (…) I després del bañito la sopita. De fideus. I cap a casa (…) el bany de demà segur que no serà tant divertit (no nens?).

Petitó

(…) 

Tens raó petitó. Sembla mentida… (Dos anys i tanta raó!). Tantes veritats. De vegades les coses sí són blanc o negre. La veritat per davant (genètica del teu pare).

I sí!. El patge reial era lleig. Aquell tio semblava una bruixa dolenta. Allò no t’agrada. La Ruth fa risa. La mama i les tietes són Chórcoles. Els reis et duran una bicicleta. La Marta té la panxa gordita. Les natilles són boníssimes. T’has tirat otro pedete. Jo no em preocupo… I no marxo. La Susanita tenía un ratón… Un ratón chiquitín. La mama no té pirulina. Otra vez era aquell. M’has mossegat fluixet ( i m’has curat la pupa).

(…) I jo també t’estimo molt petitó.

CBS 1972

 Xavier & gat. Pinedes de l’Armengol. Autor desconegut

Estic veient a la tele -La Uno- una peli que no se com es diu (…) surten gossos que parlen i son super-agents de no se que (…) Lamentable. I no per que parlin i facin burrades… Lamentable que els dolents de la peli siguin els gats! (estic indignat,jejeje).

(…) Fa uns dies vaig trobar una fotografia de quan era petit… Era estiu i estic estirat a la gespa amb un gatet… Sens dubte un fill de la Mixina (…) Que bonics eren aquells estius plens de gats i amics…

Tant plens de gats i amics comm el Delta aquest cap de setmana… On també vaig veure un gat mort (…) I ja dissabte, el Juan Carlos em va regalar un single d’un altre Carlos… Roberto Carlos… “El gato triste y azul” … copyright CBS 1972

Behind blue eyes

Tot m’ha quedat a la retina (…) El meló amb pernil, dinar al bufet lliure, la caravana de la AP7 -quan era A7, o A2 o no sé- la samarreta de Cruyff, els come-cocos, el veí heavy, el sereno, el dia de la mort de Franco – i la tele emetent dibuixos- el “loro” de dues pletines, els mitjons de tenis – o tennis- el colmado del sr. Jesús, la barberia “del mariquita” – que deia el meu pare- el pavo en pepitoria de Nadal, el carrer Bonsoms – i el 333 75 75-. Els xiclets Boomer, els pastelitos Pantera Rosa, les revistes porno, la Derby Diablo, la tele en blanc i negre – la Primera i la Uachefe-.  Els Gosht Busters, el parc de “Los pajaritos”, les bambes Munich -les d’abans-, Los Pollitos -plens de joguines-. L’avi, el Renault 7, el Nino Pitirolo, coses (…) Coses que quan  tanco els ulls veig nítides… i Blaves (…) Com diuen els Who.