Sorra

(…) Diuen -a algun lloc ho diuen- una de cal y una de arena. O alguna cosa així.

I l’amic Alfonso me’n dona una de cal – i em taladra- amb un disc de Miguel Rios… I el pitjor és que vol vol convèncer-me que m’ha d’agradar. De que és lo millor (¿¿!!!!!!).

Per sort arriba l’ arena. Arena de platja sobre la que ell mateix corre. Platja de delta. Mig riu mig mar… I jo -també corro- ho enregistro. Imagino música de Vetusta Morla.

(…) M’agrada molt la música que fan aquests tios… També han estat arena d’aquest cap de setmana (…) Ja veurem de quin pal va la de cal que ho acompanya (…)

El chico de ayer

(…) Va estar prou bé l’Antonio Vega. Tot i no ser-ne un fan, vaig poder gaudir d’un bon concert. Del bolo d’un molt bon músic i bon professional (…) Potser sí, que està molt deteriorat -per les drogues- però segueix tenint un nivell que ja voldrien la majoria dels mamarratxos que es forren a vendre discos (…) Em va agradar molt (això ja ho havia dit?). Fins i tot algun moments vaig oblidar-me de la cort de pijos de la que estava envoltat (És el que tenen els concerts al Luz de Gas). Fins i tot -entre la pija anorèxica del davant i el gilipolles motivat- vaig poder veure a un tio que -amb dos collons- va pujar a l’escenari a cantar amb el Vega… I ho va fer de conya! (…) Era un tio normal. Un tio que em va caure bé.

Un -d'aquells- dia qualsevol

(…) Com qualsevol altre últim dia del 2008… Com qualsevol altres dia en que jo llegeixo l’última pàgina d’un llibre que m’obsesiona (…) Com tants altres qualsevol dies de 86.401 segons de durada (…) I com qualsevol altre dia amb el nas tapat (…) Un d’aquells dies que mentre esmorzo repasso els Blogs que m’agraden… Un d’aquells dies que no truco al Fly -tot i que avui potser si ho he fet-.

Com qualsevol altre dia amb Banda Sonora dels Who. Un altre dia qualsevol de 14ºC (out) i 19’7ºC (in)… De menjar macarrons i amanida… De estar enamorat (…) Com qualsevol altre dia en què penso en gats (…) Un dia qualsevol amb un nom –31– qualsevol.

I com qualsevol altre dia qualsevol, en què em dutxo en tres minuts… Esmorzo amb cafè sol… I penso que ja no fumo… I penso en dos noms (Guillem i Emma)… Qualsevol altre dia a Cornellà.

(…) Un dia qualsevol… D’aquells dies qualsevol… Per molt que -per força- hagi de ser una nit inoblidable. I -per força- hagi de ser el més original SMS i el de la festa més divertida… Jo sé que l’oblidaré. Per sort- Segur- que demà l’oblidaré (…) I recordaré altres coses, altres nits i altres dies qualsevol.

 

Un -d’aquells- dia qualsevol

(…) Com qualsevol altre últim dia del 2008… Com qualsevol altres dia en que jo llegeixo l’última pàgina d’un llibre que m’obsesiona (…) Com tants altres qualsevol dies de 86.401 segons de durada (…) I com qualsevol altre dia amb el nas tapat (…) Un d’aquells dies que mentre esmorzo repasso els Blogs que m’agraden… Un d’aquells dies que no truco al Fly -tot i que avui potser si ho he fet-.

Com qualsevol altre dia amb Banda Sonora dels Who. Un altre dia qualsevol de 14ºC (out) i 19’7ºC (in)… De menjar macarrons i amanida… De estar enamorat (…) Com qualsevol altre dia en què penso en gats (…) Un dia qualsevol amb un nom –31– qualsevol.

I com qualsevol altre dia qualsevol, en què em dutxo en tres minuts… Esmorzo amb cafè sol… I penso que ja no fumo… I penso en dos noms (Guillem i Emma)… Qualsevol altre dia a Cornellà.

(…) Un dia qualsevol… D’aquells dies qualsevol… Per molt que -per força- hagi de ser una nit inoblidable. I -per força- hagi de ser el més original SMS i el de la festa més divertida… Jo sé que l’oblidaré. Per sort- Segur- que demà l’oblidaré (…) I recordaré altres coses, altres nits i altres dies qualsevol.

 

Mercuri, Venus, Terra, Mart, Jupiter, Saturn, Ura, Neptu, Pluto…

El proper dia 15 hi ha un concert homenatge a Los Planetas, a L’Auditori (de Barcelona)!… M’agraden (agradaven i agradaran)… Aquest tios de Granada, que vaig descobrir a Radio 3 cap als 90… Quan van guanyar un concurs de maquetes amb el tema Mi hermana pequeña (…) – “Cuando todo parece que marcha mal ten en cuenta que puede ser que sólo lo parezca…” (¡!)

Quines cançons !… – “Que puedo hacer, si después de tanto tiempo no te dejo de querer...”- Deien a un del temes mes coneguts (…) I Un buen dia (Una cançó perfecta) diu – ” Me he despertado casi a las diez, y me he quedado en la cama mas de tres cuartos de hora… y ha merecido la pena. Ha entrado el sol por la ventana y han brillado en el aire algunas motas de polvo. He salido a la ventana, y hacia una estupenda mañana. He bajado al bar para desayunar y he leido en el marca, que se ha lesionado el niñato… Y no me he acordado de ti hasta pasado un buen rato. Luego han venido estos por aqui, y nos hemos bajado a tomarnos unas cañas, y me he reido con ellos. He estado durmiendo hasta las seis y después he leido munos tebeos de spiderman, que casi no recordaba… y he salido de la cama. He puesto la tele y habia un partido, y Mendieta ha marcado un gol realmente increible… y me he puesto triste el momento justo antes de irme. Habia quedado de nuevo a las diez
y he bajado en la moto hacia los bares de siempre donde quedaba contigo y no hacia nada de frio
he estado con Erik hasta las seis y nos hemos metido cuatro millones de rayas
y no he vuelto a pensar en ti hasta que he llegado a casa y ya no he podido dormir como siempre me pasa”-. Noise Pop, sentiments, lletres ambigues, Só reverberat i hipnòtic… Tot influenciat per Joy Division, Sonic Youth, Pixies, Velvet Underground (…)Espero anar-hi (amb la meva estimada) i disfrutar del só d’aquella Radio3 que em va fer descobrir tants bons grups de la escena Indie espanyola de principis del 90…

Mercuri, Venus, Terra, Mart, Jupiter, Saturn, Ura, Neptu, Pluto…

El proper dia 15 hi ha un concert homenatge a Los Planetas, a L’Auditori (de Barcelona)!… M’agraden (agradaven i agradaran)… Aquest tios de Granada, que vaig descobrir a Radio 3 cap als 90… Quan van guanyar un concurs de maquetes amb el tema Mi hermana pequeña (…) – “Cuando todo parece que marcha mal ten en cuenta que puede ser que sólo lo parezca…” (¡!)

Quines cançons !… – “Que puedo hacer, si después de tanto tiempo no te dejo de querer...”- Deien a un del temes mes coneguts (…) I Un buen dia (Una cançó perfecta) diu – ” Me he despertado casi a las diez, y me he quedado en la cama mas de tres cuartos de hora… y ha merecido la pena. Ha entrado el sol por la ventana y han brillado en el aire algunas motas de polvo. He salido a la ventana, y hacia una estupenda mañana. He bajado al bar para desayunar y he leido en el marca, que se ha lesionado el niñato… Y no me he acordado de ti hasta pasado un buen rato. Luego han venido estos por aqui, y nos hemos bajado a tomarnos unas cañas, y me he reido con ellos. He estado durmiendo hasta las seis y después he leido munos tebeos de spiderman, que casi no recordaba… y he salido de la cama. He puesto la tele y habia un partido, y Mendieta ha marcado un gol realmente increible… y me he puesto triste el momento justo antes de irme. Habia quedado de nuevo a las diez
y he bajado en la moto hacia los bares de siempre donde quedaba contigo y no hacia nada de frio
he estado con Erik hasta las seis y nos hemos metido cuatro millones de rayas
y no he vuelto a pensar en ti hasta que he llegado a casa y ya no he podido dormir como siempre me pasa”-. Noise Pop, sentiments, lletres ambigues, Só reverberat i hipnòtic… Tot influenciat per Joy Division, Sonic Youth, Pixies, Velvet Underground (…)Espero anar-hi (amb la meva estimada) i disfrutar del só d’aquella Radio3 que em va fer descobrir tants bons grups de la escena Indie espanyola de principis del 90…

Ne me quitte pas

Llegeixo a l’Avui que dijous que ve farà 30 anys de la mort de Jacques Brel…  (…) Brel va gravar el que és considerat per molts (i jo ho afirmo), millor clip musical de la historia… Ne me quitte pas… Posa la pell de gallina…

(…)

Els anys 80 i part del 90, van servir-me (entre altres coses) per adquirir una considerable cultura del videoclip (…) Llargues nits mirant el recent nascut “Sputnik” de TVC… A més de invertir temps (i diners en cintes VHS), van convertir-me en un addicte a aquest gènere visual… Durant anys vaig somniar en ser realitzador de clips musicals, i dissenyador de portades de disc(…) I moltes altres coses, de fet…

Encara em dura, aquesta afició al clip musical… Que ara practico al You tube.

(…) Give it away (Red Hot Chilli Peppers)… I veure la brutal estética del grup, Losing my religion (REM)… I veure ballar per primer cop al Michael Stipe, Where the streets have no name (u2)… Encara ara dubto si aquell concer improvistat ho va ser o no!, I’m just a girl (No doubt)… I descobrir a la preciosa Gwen Stefani, Crazy (Aerosmith)… amb una excel·lent road movie, Pet Sematary (Ramones)… estrany i adictiu, , Himno Generacional (Los planetas)… Impressionant… I amb dos duros, Lullaby (the Cure)… Món Cure 100%, Gone Daddy Gone ( Violent Femmes)…Estética britànica per un grup de culte yankee, Black Steel ( Tricky)… Addictiu, Black Hole Sun ( Soundgarden)… grunge inquietant (…)

I altres… molts altres clips… Puc passar hores al you tube remenant… I a mida que em venen al cap els busco, els trobo, i com no hi ha res millor…Doncs segueixo cultivant la meva cultureta musical… I de tant en tant retrobant-me amb en Ne me quitte pas i el seu insuperable clip.

Pin'up

Tot torna. Les Pin’up també… Fins i tot al mundillo del porno (…) Avui he anat a la presentació del III Salò del Sexe en Català , que es farà a Cornellà el proper dia 10, I he conegut a una actriu “porno Pin’up”…

El rotllo Pin’up si que m’agrada (…) No (…) be… Com explicar-ho?… M’agradan molt (molt) les fotos del rotllo Pin’up, tot i que aquesta estética no m’agrada pel carrer (en viu, diríem)… És com el Glam…Molt bé per un escenari (… però pel carrer… ejemmm…).

(…) La actriu porno en qüestió s’anomena Sònia Baby… I m’ha fet pensar en una altre Pin’up, la Vinila Von Bismark …Vocalista del grup Krakovia .

La Pin’up que mes m’agrada (com a tothom és la Betty Page … Quina estètica… Al·lucino…

La Betty Page també agrada molt al dibuixant Bernet… S’hi va inspirar per fer la Clara de Noche (m’ho va explicar un dia que vaig fer-li unes fotos per un llibre)… El Milo Manara també (també és seguidor de la Betty)…

El meu amic Trader, que te un blog vinculat al meu (8negro), te una bona col·lecció de fotos Pin’up…Val la pena fer-hi una ullada…

(…) Al principi eren noies suggerents (de revistes i calendaris)…Despres van ser cantants, actrius, models… I ara (60 anys mes tard) també actrius porno…

(…)

Quan la Sonia ha arribat, ha dit que venia en moto (…) Espero que fos una Lambretta (o una vespa o una Triumph Boneville…)

Pin’up

Tot torna. Les Pin’up també… Fins i tot al mundillo del porno (…) Avui he anat a la presentació del III Salò del Sexe en Català , que es farà a Cornellà el proper dia 10, I he conegut a una actriu “porno Pin’up”…

El rotllo Pin’up si que m’agrada (…) No (…) be… Com explicar-ho?… M’agradan molt (molt) les fotos del rotllo Pin’up, tot i que aquesta estética no m’agrada pel carrer (en viu, diríem)… És com el Glam…Molt bé per un escenari (… però pel carrer… ejemmm…).

(…) La actriu porno en qüestió s’anomena Sònia Baby… I m’ha fet pensar en una altre Pin’up, la Vinila Von Bismark …Vocalista del grup Krakovia .

La Pin’up que mes m’agrada (com a tothom és la Betty Page … Quina estètica… Al·lucino…

La Betty Page també agrada molt al dibuixant Bernet… S’hi va inspirar per fer la Clara de Noche (m’ho va explicar un dia que vaig fer-li unes fotos per un llibre)… El Milo Manara també (també és seguidor de la Betty)…

El meu amic Trader, que te un blog vinculat al meu (8negro), te una bona col·lecció de fotos Pin’up…Val la pena fer-hi una ullada…

(…) Al principi eren noies suggerents (de revistes i calendaris)…Despres van ser cantants, actrius, models… I ara (60 anys mes tard) també actrius porno…

(…)

Quan la Sonia ha arribat, ha dit que venia en moto (…) Espero que fos una Lambretta (o una vespa o una Triumph Boneville…)

Rock i Roll

 

I escolto Sons&daughters a tota hòstia.I em fa sentir be. I no es tracta de la música, es tracta del rock. De la força del rock. I canvio el cd, ara és white Stripes. I la pell se’m posa de gallina, i és pel volum, pel poder d’una guitarra damun del meu organisme. I ara poso Pearl Jam (State of love and trust). I apujo encar mes el volum!. Ide cop vull escoltar totes les cançons de Pear Jam. I la veu de L’Eddie Vedder m’emociona. I recordo l’últim concert que vaig veure d’ells, a Badalona. I a mida que em venen al cap les cançons necessito posar-les. I és casi compulsiu (o totalment compulsiu). I em transformo en una mena de Dj a lo basto. I cada cop apujo un pel mes el volum. I el meu cos s’acostuma a la canya, em sembla que sona poc (i penso que d’un moment a l’altre apareixerà el veí). I ja se que és aquesta sensació, aquesta emoció no és nova (de tant en tant em passa), acostuma a ser en dies que tinc festa ( i jo demà en tinc). I ja no puc parar, he remenat tots els cd’s… I en poca estona he canviat dels Pixies a The Cult, Ramones, The Who, Franz Ferdinand, de nou Pearl Jam, Offspring, Guns&Roses, The Stranglers,The Cars, Torno a The Who, The Jam, P.J Harvey, U2, Violent Femmes, Velvet Underground, New York Dolls, Blondie, Red Hot Chilli Peppers, AC/DC, R.E.M, The Smiths, Led Zeppelin, Elvis Presley, Joy Division, The Pogues, The Clash… I repasso la meva vida (la musical). I tinc la pell de gallina (ho juro), mentre escolto al Peter Townsend (i l’imagino amb la guitarra, fent molins amb el braç). I em sento feliç de saber el que és el rock.