Tot està per fer

Que divertit el matí d’ordinador, frankfurt i coke… I és que feia tant que no perdia unes hores amb l meva petita pantalla de 10’… I navegar i tafanejar…I veure que tot està per fer…Que  un tal Raffaele Bendandi diu (va dir) que avui desapareixerà Roma (…) I el Duran diu que la Salgado és “un mur”… I fa calor, i una gata en cel maula al terrat del costat, i un gos està molt esvarat per que la sent maular i encara em queda una estoneta per anar al diari i això em fa feliç i enyoro a la nena, però avui és una enyorança “bona” (…)

7 minuts

(…) la meva tele és plena d’estranys opinador que en saben de tot… I apareix l’Stoichkov que resulta que es disputa amb el Canut ¡ una tal no se que, a veure qui en sap més de premsa del cor (¿?). Un gran coneixement en deu tenir el Hristo, deu haver-li quedat d’aquella vegada que van segrestar al pare del Romario i un munt de periodistes esperaven al Camp Nou i ell va fotre d’osties a un col·lega d’un diari esportiu (que no va poder denunciar-ho per que el seu diari es va acollonir!).

I ara surten  un munt d’idiotes que repeteixen no se que d’un cafè del ZP… I un actor que han fet una peli senzillesta (potser 7 minutos)  i tonta però parla dels seu paper com si fos una exercici de psicoanàlisi i introspecció més enllà de les fronteres conegudes (…) I tots es van quedant a la meva tele. Cada dia costa més no veure’ls (fins i tor si miro molt d’aprop, dins dels tubs, em sembla veure trocets d’americanes i camises enganxats… Ostia. Si m’apropo molt em fa pessigolles a les pestanyes…

Alló que el vent s'endugué

(…) No puc creure les fotos. Fotos de la nostra caseta. La caseta dels nostres estius d’infantesa (…) Durant anys, un cartell hi anunciava “Pinedes de l’Armengol. On sempre hi fa sol” (…) Pinedes que envoltaven la caseta de l’avi (…) Pins amb els que vaig fer-me cabanyes i un munt d’arcs… Pins plens de la maleïda processionària (…) Pinyons que vaig menjar crus i torrats. Arbres on vaig enfilar-me per rescatar el meu gat, i on vaig perdre un bonic avió de joguina. Pins que amagaven serps i on jo vaig amagar -definitivament- una navalla del meu pare (…) Pinassa que he escombrat a tones (…) Pins on vam penjar hamaques i gronxadors… I cistelles de bàsquet(…) Pins que fa uns dies el vent s’endugué.

Alló que el vent s’endugué

(…) No puc creure les fotos. Fotos de la nostra caseta. La caseta dels nostres estius d’infantesa (…) Durant anys, un cartell hi anunciava “Pinedes de l’Armengol. On sempre hi fa sol” (…) Pinedes que envoltaven la caseta de l’avi (…) Pins amb els que vaig fer-me cabanyes i un munt d’arcs… Pins plens de la maleïda processionària (…) Pinyons que vaig menjar crus i torrats. Arbres on vaig enfilar-me per rescatar el meu gat, i on vaig perdre un bonic avió de joguina. Pins que amagaven serps i on jo vaig amagar -definitivament- una navalla del meu pare (…) Pinassa que he escombrat a tones (…) Pins on vam penjar hamaques i gronxadors… I cistelles de bàsquet(…) Pins que fa uns dies el vent s’endugué.

O Ιπποκράτης

(¿!) Ves a saber què en pensaria O Ιπποκράτης – L’Hipòcrates– de què els estudiants de medicina es despullessin (¡?) No crec que cap al s. IV a. C. a la illa de Κως -que tinc la sort de conèixer molt bé- els deixebles del mestre anessin nus fent-se retrats eròtics per recaptar pasta per a un viatge (…)

(…) Serà interessant quan algú vagi a l’hospital i l’atengui un d’aquests futurs metges… Conec més d’un i una d’imaginació fàcil, als que potser se’ls dispararà la temperatura! (…) Potser a aquests futurs metges -si els reconeixen els pacients- se’ls girarà feina.

Un bon mal de ventre

Sembla que a l’ajuntament de L’Hospitalet han decidit seguir el fructífer model econòmic que els últims anys ha imperat a tot el món -I del qual ja en coneixem el resultat- Sembla que també han decidit seguir l’estela d’ajuntaments com Marbella, o la mateixa Barcelona (amb el seu meravellós Hotel Vela).

Els socialistes de L’Hospitalet, amb una confrontació oberta amb l’Alfonso Salmerón – que és el Portaveu del grup d’ICV-EUIA de l’Hospitalet i Regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat!- Doncs han decidit tirar endavant un projecte per re-qualificar 200.000 m2 de zona verda (Can Trabal), en sol industrial…

(…) M’avergonyeixo dels polítics. I m’avergonyeixo del meu país. I m’avergonyeixo de la legislació del meu país.

Can Trabal és l’Únic – i últim !- espai agrícola de L’H…. Hi construiran unes torres d’oficines de 13 plantes !… Un concessionari de cotxes de luxe! i dos hotels!. A més (per un tema de legal del Parc agrari del Baix Llobregat), al fer això, s’hauran de regalar 13 Hectàrees al Prat.

(…) Vergonyós

I tot això ho fan per fer-nos el gran favor de re-definir la zona, i amb la col·laboració d’un paisatgista, fer un preciós parc – De merda- On fins ara hi havia un grandiós parc natural – I per descomptat molt millorable-.

(…) I ho faran torejant als veïns, a les entitats, a la premsa i a qui calgui… I potser els dimiteixi algún regidor – traïdor- pel camí…

(…) I jo l’únic que puc dir és -que a part de sentir molta vergonya- Els desitjo – Com diria la meva iaia- Un bon mal de ventre.

(…) I per si son tant insensibles que no saben de que tinc vergonya o de que parlo, tant sols aclarir, que la vergonya no la tinc per ells, ni per mi… La tinc pels nostres fill… El que pensaran de nosaltres quan haurem deixat aquest món.

cua

Cua. 2002. (c) Xavier Bertral

  …Una bona manera de saber què pensa un gat és la cua…

(…) Jo, aquest vespre, estic … com diu el link, cua immòbil… però la cua es mou ocasionalment…

(vaig a mirar que fa amb la cua a meva estimada…)

(…)

Ser i estar

Tarda d’estiu. (c) Xavier Bertral 

(…) (Un molt interesant link)

(…) No tinc ganes de parlar…

(…) tinc ganes de mirar una pared i no pensar… Ni dormir ni estar despert… Ni tranquil ni intranquil… Tant sols ser i estar…

(…)

(com fan els gats)

(…)

Pols d'estels

“Liberation”. Xavier Bertral 2006

La historia mes bella del món, son 174 pàgines (en la edició butxaca)… 174 pàgines que tot i ser pseudo ciència, o ciència molt bàsica, a mi em van encantar. També està bé poder parlar de coses que no coneixes i no entens (del tot)… I sobre tot poder disfrutar-les… El cosmos és de tots (tot i que sembli ser yankee, rus i potser xinés)… I tots tenim el dret a participar-hi…També en som part.

– “Els àtoms escapats dels estels que moren, erren a l’atzar en l’espai interestel·lar i es barregen amb els grans núvols , al llarg de la Via Làctia, Així, l’espai es converteix en un veritable laboratori de química. Per l’efecte de la força electromagnètica, els electrons es posen en òrbita entorn dels nuclis atòmics per a formar àtoms. Aquests, al seu torn, s’associen en molècules tornat-se cada cop més pesades. Algunes molècules agrupen més d’una desena d’àtoms. L’associació de l’oxigen i l’hidrogen donarà l’aigua. El ozó , nitrogen i l’hidrogen formen l’amoníac. Trobem fins i tot la molècula de l’alcohol etílic, el de les nostres begudes alcohòliques, compost per dos àtoms de carboni, un àtom d’oxigen i sis àtoms d’hidrogen. Són els mateixos àtoms que més endavant , en la Terra, es combinaran per a formar organismes vius. Realment estem fets de pols d’estrelles”-.
(…)

Aquesta afirmació és preciosa… I no m’importa si és certa o no (del tot certa o no), així de simple o no… Jo vull ser pols d’estels!… I vull ser un gat… I vull ser català…. I vull ser atractiu… Vull ser creatiu… I vull ser dolç… I vull ser intel·ligent, I vull ser lliure, I vull ser motard (…) I em penso que mes o menys ja està… Vull ser feliç, i que els del meu voltant se sentin feliços d’estar a prop meu… (I de tant en tant pintar algun quadre vermell)…

Pols d’estels

“Liberation”. Xavier Bertral 2006

La historia mes bella del món, son 174 pàgines (en la edició butxaca)… 174 pàgines que tot i ser pseudo ciència, o ciència molt bàsica, a mi em van encantar. També està bé poder parlar de coses que no coneixes i no entens (del tot)… I sobre tot poder disfrutar-les… El cosmos és de tots (tot i que sembli ser yankee, rus i potser xinés)… I tots tenim el dret a participar-hi…També en som part.

– “Els àtoms escapats dels estels que moren, erren a l’atzar en l’espai interestel·lar i es barregen amb els grans núvols , al llarg de la Via Làctia, Així, l’espai es converteix en un veritable laboratori de química. Per l’efecte de la força electromagnètica, els electrons es posen en òrbita entorn dels nuclis atòmics per a formar àtoms. Aquests, al seu torn, s’associen en molècules tornat-se cada cop més pesades. Algunes molècules agrupen més d’una desena d’àtoms. L’associació de l’oxigen i l’hidrogen donarà l’aigua. El ozó , nitrogen i l’hidrogen formen l’amoníac. Trobem fins i tot la molècula de l’alcohol etílic, el de les nostres begudes alcohòliques, compost per dos àtoms de carboni, un àtom d’oxigen i sis àtoms d’hidrogen. Són els mateixos àtoms que més endavant , en la Terra, es combinaran per a formar organismes vius. Realment estem fets de pols d’estrelles”-.
(…)

Aquesta afirmació és preciosa… I no m’importa si és certa o no (del tot certa o no), així de simple o no… Jo vull ser pols d’estels!… I vull ser un gat… I vull ser català…. I vull ser atractiu… Vull ser creatiu… I vull ser dolç… I vull ser intel·ligent, I vull ser lliure, I vull ser motard (…) I em penso que mes o menys ja està… Vull ser feliç, i que els del meu voltant se sentin feliços d’estar a prop meu… (I de tant en tant pintar algun quadre vermell)…