Historia

Ja va dir-ho un dia (de fet va dir-ho un munt de vegades) el Dire -“estem vivint un moment històric”-. I tant! (…) ara ho veig!… Ara que em descomprimeixo una mica el cap comença a fer-me repas i a ordenar fragments… Els riures escassos en mig de la tensió. Un Tiger (de nit) camí de la rotativa. Olor de tinta. Paper mullat. Una portada preciosa. Mal de cap. Calor als ulls (…) Moltes mes coses… unes Moritz, una que plora, un que pren Tranquimazín, una muntanya de paper, la Yolanda, la Vanessa, Cristina, Cesc, James, Inés, Ricard, jordi, Pere, Christian, i tal i tal i tal i tal (…)

Una habitació plena de gats

Li pregunten a la nena de la tele -” I tu com vas dir que volies l’habitació? “- i diu la  princeseta -” plena de gats “- (…) I llavors els seus pares segueixen ensenyant orgullosos la resta del piset… La cuina que mai fan servir, la “joya de la corona“, el sofà de mirar futbol… Però jo ja m’he dispersat… Ho miro, però ho miro a mitges, mentre penso en la meva habitació de petit… Els meus gats. Les mans plenes d’esgarrapades… M’encantava portar les mans esgarrapades… Tant com m’agrada ara portar-les guixades de boli, i amb olor de  Suavinex (…) I alguna esgarrapada de la meva gateta (…) I aquells a la seva bola… La piscina il·luminada, la sala de jocs, el “caprichito” d’estil japonès…

Me estoy quitando

Ja ho van dir ells… Solamente me pongo de vez en cuando (…) I sembla que tornen els tancaments. Tornen les tantes de la nit a una redacció. I l’emoció de saber que l’endemà res no val. Que tot comença de cero (…) Torna tot… I jo me pongo de vez en cuando (…) Ara és de vez en cuando. A partir del 28 el vez en cuando serà diari (…) I cóm li explico a l’Emma? Com li dic que ja no passa tardes senceres amb el papi? com aguanto? (¿?) Li explicaré. Quan sigui més gran li explicaré que el papa és aixo el que sap fer… Que és això el que li agrada, el que ha fet sempre (…) Que així va conèixer la mama (¿?) O no…Potser millor no explicar-li res. Només faltaria que volgués ser periodista!.

Ja em puc morir (com qui diu)

Una mica d’aquí i una mica d’allò. Moltes coses i cap nexe comú. tot es barreja. Mil fragments que el cap no ordena. Tot són experiències. Tot molt intens… Ara visc molt intens. Concentrat. Moltes emocions i molt ràpides (…) I no paro de pensar en l’Emma. De bon matí… Aprenent a ballar rock (…) I els mil i un merders a la feina (…) I un director de diari que dina amb fotògrafs (ara ja em puc morir tranquil!)… I converses de càmpings. I torno a pensar en l’Emma (…) m’assebento que la mare del Melcion està molt i molt orgullosa del seu fill (què deu fer  l’Emma…) Més (massa) coses . Ara ja gairebé em perdo… Òsties. Em sento molt bé. Molt útil… I per fí l’Emma…També depressa. Sopar i dormir que està molt cansadeta.

Poll

Potser ara sí que ens començaran a entendre als catalans!. El Google diu que ” Una polla xica, pica, pellarica, camatorta i becarica” vol dir  “Una gallina pinta, pipirigorda, pipiripintiva y sorda“… I està molt bé!. Sembla mentida (…) Serà la falta de costum (…) És clar, veient ahir a l’APM un tio dient que a Catalunya es parla català per demanar crèdits… Que és una llengua de xantatges… No se; em va deixar una mica trist saber que algú pot dis això i que sigui gratis (…) Això sí. La tristor m’ha marxat amb la conversa apassionada d’una Doctora de la Facultat de Farmàcia, que entusiasmada m’ha explicat el que era un paràsit… I (per fer-ho fàcil) m’ha parlat de Alien… I fixa’t te raó la Mercè… L’Alien creix dins i foga-cita la seva víctima…Això si (s’ha de ser positiu) arriva un dia en que marxa.