Tot està per fer

Que divertit el matí d’ordinador, frankfurt i coke… I és que feia tant que no perdia unes hores amb l meva petita pantalla de 10’… I navegar i tafanejar…I veure que tot està per fer…Que  un tal Raffaele Bendandi diu (va dir) que avui desapareixerà Roma (…) I el Duran diu que la Salgado és “un mur”… I fa calor, i una gata en cel maula al terrat del costat, i un gos està molt esvarat per que la sent maular i encara em queda una estoneta per anar al diari i això em fa feliç i enyoro a la nena, però avui és una enyorança “bona” (…)

carbó de pedra

Quina setmana (…) Si tingues temps per recordar-me de totes les coses que aprenc o les que visc!…Si la velocitat de la vida i la feina no hem fes oblidar-me de tot (…) Del David, i lo difícil de la seva vida amb 9 anys i una paràlisi cerebral, de la Guille; Una mena de Efesto però en dona…Potser la germana petita d’Efesto… Vivint envoltada de foc,gats,aire,aigua i ferro (…) i les classes magistrals de català que envia el pla per e-mail… i la paciència. La paciència que he apres que haig de tenir…I tractar d’estar content intranquil…I tot el que m’ensenya cada dia l’Emma (…) No vull oblidar el que és una bomba cluster, no els tipus d’alambrada de punxes que hi havien dirant la gran guerra… No oblidar que amb el martell pico bé (o això m’ha dit la Guille), ni que és la hulla… A veure si aquesta setmana no és tant ràpida i serveix per no oblidar-me de tot això…

Una habitació plena de gats

Li pregunten a la nena de la tele -” I tu com vas dir que volies l’habitació? “- i diu la  princeseta -” plena de gats “- (…) I llavors els seus pares segueixen ensenyant orgullosos la resta del piset… La cuina que mai fan servir, la “joya de la corona“, el sofà de mirar futbol… Però jo ja m’he dispersat… Ho miro, però ho miro a mitges, mentre penso en la meva habitació de petit… Els meus gats. Les mans plenes d’esgarrapades… M’encantava portar les mans esgarrapades… Tant com m’agrada ara portar-les guixades de boli, i amb olor de  Suavinex (…) I alguna esgarrapada de la meva gateta (…) I aquells a la seva bola… La piscina il·luminada, la sala de jocs, el “caprichito” d’estil japonès…

House

M’agrada aquest Ministre de Sanitat xilè,  fent rodes de premsa amb la bata de metge… No he pogut fixar-me si duia l’estetoscopi al coll, però tampoc m’estranyaria. A l’estil House. Opera, fa tot tipus de proves, aten igual una prenyada que a 33 miners soterrats o a un miler de periodistes. M’agrada el seu estil. Humanista (…) Com aquell al que li agraden els gats, juga a basquet amb dues cistelles juntes i una pilota de rugbi, i és debot de Sant Antoni Abad… I tot això vivint a una masia preciosa i privilegiada…I a prop de Barcelona!… I sense despentinar-se.

señor don gato

I diu la cançó, que el señor don gato estaba sentadito en su tejado, marramamiau, miau, miau. I aquella carta l’ha posat tant nerviós que ha caigut de la teulada. I s’ha trencat 7 costelles i el “rabo”, marramamiau, miau, miau. I l’ha volgut enterrar, però al passar pel carrer Del Pescado, al olor de las sardinas, el gato ha resucitado, marramamiau, miau, miau (…) I és per això, que la gent diu “7 vidas tiene el gato, marramamiau, miau, miau” (…) I la meva gateta es pixa de riure, amb el seu gate roig i el señor don gato. Es pixa de riure i no hi ha manera que es mengi la papilla de verdura… Ja veurem quan toquin sardines que passa!

IKEA

Ikea. 19:40h.

(Mmmmm… M’agraden el mobles d’Ikea). Òstia! una nena escrivint a la pissarra “I love cats” (!¡) Òstia…Haig de fer una foto (tristeyazul!) (…) (Joder. No tinc càmera). Espera Marta, que vull fer una foto… (el telèfon)…” teclat desbloquejat“… “càmera en espera“…”bateria baixa”… Òstia!… (torno a provar-ho)… “càmera en espera“…” bateria baixa“. (Òstia puta!)… (quans rínxols que té aquesta nena… pèl-rojos… quedaria una foto genial… Ella escrivint I Love cats amb guixos de colors) (…) En fi (que diria l’Anglarill) Una altra foto que no he fet… (Mira…”Ara signa Libertad de expresión”) (…)

Trist i blau

(…) I el tio li diu a l’altre -“si a mi em donen dos mesos per fer el report i les càmeres d’aquests fotògrafs també seria el millor fotògraf del món… Puc fer 10 mil fotos i desprès ja triaré!… És que a mi m’agrada mol fer fotos… M’ho passo mol bé… Avui en dia, amb el digital tothom pot ser el millor fotògraf…blablabla,blablabla-“(…)

¿?!¡) caram. Quina sort… altres que ja han fet moltes (moltissimes més) de 10 mil, encara no son el millor fotògraf del món. Altres es conformen a ser bons professionals del foto periodisme. Altres es conformarien a que els deixessin seguir sent l’únic que han sigut. Altres es conformarien a que la seva feina no estigues cada cop pitjor pagada i molt pitjor valorada. Altres blablabla,blablabla

(

15

(…) 

(…) Canta la Ruth “quinze son quinze, quinze,quinze quinze, quinze son quinze, quinze quinze son…” (…) O alguna cosa que s’assembla (que vol ser això).

Quinze son també els gats d’una casa okupa a Granada… Una casa okupada que avui sorteja quadres per evitar un desallotjament (…)

Ho llegeixo a Radio Granada. Parla del curiós cas d’un tal Juan José Garfia (una mena de vaquilla). Parla de la casa (…) Dels quinze gats no en parla…

 

Poblenou. BCN.  Primavera 2009 (c) Xavier Bertral

Una "cua" en el camino…

 

Hostafrancs, 2008.(c) Xavier Bertral 

(gat amagat… MeaAaaaaOoooooOoooo) 

(…) I diuen que l’home és l’únic animal que ensopega dos cops amb la mateixa pedra, etc… (…) I jo ahir vaig ensopegar amb una cua de gat que sortia d’un forat. Al mig del carrer Murillo, de Cornellà. Una cua rígida, negra, immòbil, bruta, llarga i bufada… I no duia la càmera. Com sempre, les millors fotos que he vist no les he fet (…) I vaig pensar de fotografiar-la amb el telèfon. I em va fer mandra. I vaig pensar de pujar a casa i agafar la Ricoh. I també em va fer mandra. I vaig pensar que potser un altre dia me la tornaria a trobar allà. Que potser ensopegaria -amb ella- de nou. I que -potser- llavors portaria una càmera de fotos (…) Temps al temps.

I -ara- no puc treure’m del cap aquella cua. I cada dia passo pel forat i miro. I no hi ha ni cua ni gat ni res de res (…) I jo -estúpid- no tan sols seria capaç d’ensopegar dos cops, sinó que a més ho espero impacient…

Una “cua” en el camino…

 

Hostafrancs, 2008.(c) Xavier Bertral 

(gat amagat… MeaAaaaaOoooooOoooo) 

(…) I diuen que l’home és l’únic animal que ensopega dos cops amb la mateixa pedra, etc… (…) I jo ahir vaig ensopegar amb una cua de gat que sortia d’un forat. Al mig del carrer Murillo, de Cornellà. Una cua rígida, negra, immòbil, bruta, llarga i bufada… I no duia la càmera. Com sempre, les millors fotos que he vist no les he fet (…) I vaig pensar de fotografiar-la amb el telèfon. I em va fer mandra. I vaig pensar de pujar a casa i agafar la Ricoh. I també em va fer mandra. I vaig pensar que potser un altre dia me la tornaria a trobar allà. Que potser ensopegaria -amb ella- de nou. I que -potser- llavors portaria una càmera de fotos (…) Temps al temps.

I -ara- no puc treure’m del cap aquella cua. I cada dia passo pel forat i miro. I no hi ha ni cua ni gat ni res de res (…) I jo -estúpid- no tan sols seria capaç d’ensopegar dos cops, sinó que a més ho espero impacient…