Gol

(…) La pell de gallina només de pensar en anar-hi (…)  Quina meravella. Fins i tot l’enganxina em sembla genial! (…) Dificultats, mil… Temps. Gol cau molt i molt lluny. El primer problema és disposar de temps (i de diners). De que tot vagi sobre rodes. I a mes has d’organitzar-ho tot molt bé… Amb molta antelació (…) per què no?. Altres coses que semblaven molt estranyes van ser… Van ser (i seran) un munt d’Elefantentreffen, van ser 12.000 fins a Turkia (…) Tot és temps, una mica de diners, preparació… I voler-ho. I això ja ho tinc i el company també. L’amic Muns (…) I sinó ens servirà per somiar…

motos motos i més motos

(…) I què hi farem… Tot el dinar parlant de motos, d’anar en moto, de coses de moto, de les nostres motos, d’altres que van en moto, dels propers projectes en moto (…) Els Diego David, Jordi, Eduard, Marc, Muns, Joavel, Eloi, Guixà, Jose, etc… Sempre acabem (i comencem) parlant del mateix (…) I penso en sidecars, en portar (un dia) l’Emma… Ja preparo l’últim cap de setmana de Gener, somio amb Guzzis, Triumph i BMW’s… I em miro blogs com el de l’amic Alguersuari… I un descobriment… La alfombra mágica…I truco al Joavel i parlem de motos, amics que van en moto (…) Sóc cansino… Motos, motos i més motos… I algún amic (…) Per cert Joavel. Ja saps a quina benzinera t’espero el 27/1/10… Et sembla  a les 8h?…

Uno que va en moto

I un altre que va com una moto (…) L’amic Alguersuari i el seu magnífic blog… Ja ho diu ell mateix sota la seva foto (…) i jo. Jo sóc un altre que va en moto… avui no… Avui he anat en tram… Trambaix… i he anat com una moto. Cabrejat amb la mediocritat d’una funcionària … Com una moto amb l’esperpent de foto d’Islamabad que he vist publicada… Com una moto amb el puto planE i la merda de pais en què vivim (…) I el mal de cap. No em marxa. Ja fa tres dies que l’arrossego. Potser vaig massa accelerat. Com una moto. Potser és de tant mossegar-me la llengua.

gateta

Es que no se que dir-te gateta. Tot sona Pàmfil. Tot sona a baba (… ) Es que vaig flipar tant al veure’t. I la olor que no vull – ni podria- oblidar.

(…) I mira per on portaves un triplet sota del braç. Ai! l’avi si et veies. Si ho veies(…) Si veies com el Messi volava -pel damunt de Roma– mentre tu feies els primers àpats a base de calostre!

Potser sí que te m’assembles ( A mi i al teu avi)… No se… Tant me fa (…) Saps Emma?. Ja fa cinc dies que em vaig enamorar de tu (I ja somio el nostre sidecar).

Noies (una mica massa) primes

L’únic Land que havia vist al saló era Rover. I ara apareix el Lorenzo -el motorista sobraillo aquell- i porta un còmic del seu land (se’m posa la pell de gallina). El guió del tbo és d’ell mateix (…) Ell i el seu món (el seu món i ell). L’any passat una biografia… Primera pedra de la bibliografia…És que no tinc paraules.

Al còmic hi surt el Nadal -i ell li guanya un partit de tennis- el Nacho Vidal (¿?) l’Eto‘o, el Puyol, l’Stallone. (En fí) Tot un abans i un desprès en el món de la bande desinée.

(…) I la cirereta!. Ara m’explica l’amic Paco que el motorista gladiador demana permís a Yamaha per pintar la moto dels colors del Barça (!¡)

Vaja. Em recorda a un pilot italià (diguem-li Rossi) pluri campió, que l’any passat va pintar la moto quan la selecció italiana va guanyar el mundial… Que original nano… potser el proper llibre haurà de ser de màrqueting, o de disseny gràfic…

(Mm¿mm?) Sembla que entre les hostesses el puto còmic te èxit. potser soc massa dur. No semblen males noies. Una mica primes (sempre tenen fred). Segur que el Lorenzo tampoc és un mal noi. Posaria la ma al foc… Se li veu als ulls.

una merda

Què faria si tornés enrere? Què canviaria? (…) Res (supòs amb un somriure). Tot ho faria igual.

O potser, com a molt, seria un super llest amb Carrera i “invertiria” en un o dos màster econòmics per anar a una multinacional i aplicar unes teories yankees, i així descapitalitzar l’empresa, destruir llocs de treball, invertir en capital risc i presentar uns números que ni jo -super llest- entenc… Però em serveixen per tenir un cotxe caríssim, un telèfon caríssim, una vida caríssima, unes vacances caríssimes, uns coles dels nens caríssims i de tant en tant fotre algun polvo (bonus) caríssim… I ja m’estaria bé… I el dia que em despatxessin haurien de donar-me un pasta gansa, i no hauria de patir per la feina, perquè amb el currículum i els Màster totes les grans empreses se m’obririen de cames.

Si tornés enrere no voldria escriure amb rancúnia (…) Poder evitar-ho.

Poder escriure sempre de les pedres i les petxines que vaig collir al Delta. Escriure de colors, de l’amor, de motos, de gats… De com jugo amb els gossos del meus amics, de com somio cada dia que neix l’Emma (…) Escriure sempre el que em fa créixer (…) No deixar que la merda m’ofegui. No escriure amb rancúnia (…) Poder- evitar-ho.

Flor de maig

Tot i que una flor no fa prima Vera, el blog que escriu l’amic Alguersuari -i les seves motos- m’alegra aquest matí fosc i refredat. Mati que passaré amb l’amic Joanillo -que ja en fa 40!- i amb la meva estimada i la nena de la panxa (…) Amb banda sonora del Pearl Jam (…) Matí d’Oceano Mar – “O sea…, fijaos ahí, donde llega el agua…, sube por la playa, luego se detiene…, eso es, precisamente ese punto, donde se detiene (…) es eso lo que estudio (…) Ahí acaba el mar”.

Dissabte que he començat amb Rinomer i espero acabar amb un mojito (…) Floretes que -aquest cop sí- fan prima Vera (que diria la Bibi).

Maria

(…) Està bé la historia del tio aquell -el Burt Munro– que va anar amb 68 anys al Llac Boneville i va batre el rècord mundial de velocitat en moto. 190,07 mph! amb una Indian preparada per ell!… I venia des de Nova Zelanda (…) Està bé la historia, no?… L’Anthoni Hopkins -dirigit pel Roger Donaldson- va immortalitzar-lo al cinema

Tot un personatge, el tal Munro (…) I no fumava maria! (només prenia Nitroglicerina, pel cor)… I va fer-ho varies vegades més. Un munt de records del món! (…) Al Boneville Salt Flat. El que anomenen el lloc més ràpid de la terra.

 

 

Con esto y un bizcocho…

(…) Els 1.201 dies de la Tiger a 74,04 km diaris -mitjana- també m’han servit per fer una mudança, portar-hi cadires, cavallet de pintura, bagul, bosses i motxilles… També m’han servit per mullar-me molt, patir vent i neu, caure alguns cops, empènyer alguns altres, menjar-me algun radar, viatjar per nou o deu països, 3 Elefantentreffen, fer -molts- bons amics (…) I en dies com avui, dies sense carreteres i somriures, per fer els 11 km que tinc fins a casa (…) I comprar cinta i massilla, per que demà toca pintura. Demà toca pintar una habitació de nena (…) D’una nena a la que suposo -amb sort- podré portar amb la meva moto… Però demà el que toca és pintura (…)  Y Con esto y un bizcocho, hasta mañana a las ocho.

Con esto y un bizcocho…

(…) Els 1.201 dies de la Tiger a 74,04 km diaris -mitjana- també m’han servit per fer una mudança, portar-hi cadires, cavallet de pintura, bagul, bosses i motxilles… També m’han servit per mullar-me molt, patir vent i neu, caure alguns cops, empènyer alguns altres, menjar-me algun radar, viatjar per nou o deu països, 3 Elefantentreffen, fer -molts- bons amics (…) I en dies com avui, dies sense carreteres i somriures, per fer els 11 km que tinc fins a casa (…) I comprar cinta i massilla, per que demà toca pintura. Demà toca pintar una habitació de nena (…) D’una nena a la que suposo -amb sort- podré portar amb la meva moto… Però demà el que toca és pintura (…)  Y Con esto y un bizcocho, hasta mañana a las ocho.