no news, calma xixa

(…) Mentrestant els dies passen. I aquí no passa res (o si) La Fonda segueix esperant els seu nou emplaçament a l’ARA, el Segura ha guanyat el Premi Pla (…) ja han vingut els reis, el tió i tots els altres (…) a Argelia plouen osties, i a l’Irak, i al Sudan, i a Tanzania i a Afghanistan, i a Pakistan…Cents i cents  de fotos segueixen passant per davant meu cada dia. I jo segueixo com sempre. Mes o menuys com sempre…Pensant si aquest any aniré o no a Alemanya (…) Alló que els anglesos diuen de no news, good news (calma xixa).

cinquante cincampari

Tinc festa (avui tinc festa)… Una “D” al calendari de Desembre de la Estrella… Podria haver-nos demanat que hi poséssim “F” o “LL” però va preferir “D“… Tant se val. És igual de difícil de entendre, aquest calendari (No d’omplir-lo, però sí de entendre-ho). Tant se val. Al cap i a la fi és festa… I ja van dir-ho els Pogues (també d’una manera un tant incomprensible)… “I am francisco vasquez garcia, I am welcome to almeria, we have sin gas and con leche, we have fiesta and feria, we have the song of the cochona, we have brandy and half corona, and leonardo and his accordione, and kalamari and macaroni Come all you rambling boys of pleasure and ladies of easy leisure, we must say adios! until we see almeria once again. There is a minstrel, there you see,and he stoppeth one in three he whispers in this one’s ear “will you kindly kill that doll for me” now he has won cochona in the bingo all the town has watched this crazy gringo as he pulls off the dolls head laughing and miraldo! throws it’s body in the sea. El veinticinco de agosto abrio sus ojos jaime fearnley para el bebe cinquante cincampari y se tendio para cerrarlosy costello el rey del america y suntuosa cait o’riordan nor vompere mis calliones los gritos fuera de las casas” (…) Festa

L'home del nassos

(…) Que diu.en que té tants nassos com dies li queden a aquest blog… Ara toca imprimir-ho tot, ficar-ho a la bonica carpeta que (ja) tinc preparada i guardar-ho (per  cert, gracies per llexir-me!)… Potser més endavant m’ho miraré (Espero que m’agradi el que hi veuré). Potser ara toca obrir un altre espai diferent. Potser a un altre servidor. O, potser, com deia aquell que fa pocs dies va fer 80 anys, potser ara això no toca…O sí (…) No sé, qui sap… Els processos de fotosíntesi són espontanis…s’inicien i s’acaben quan menys t’ho esperes… Sovint marcats pel canvi de les estacions (Fi)

Gol

(…) La pell de gallina només de pensar en anar-hi (…)  Quina meravella. Fins i tot l’enganxina em sembla genial! (…) Dificultats, mil… Temps. Gol cau molt i molt lluny. El primer problema és disposar de temps (i de diners). De que tot vagi sobre rodes. I a mes has d’organitzar-ho tot molt bé… Amb molta antelació (…) per què no?. Altres coses que semblaven molt estranyes van ser… Van ser (i seran) un munt d’Elefantentreffen, van ser 12.000 fins a Turkia (…) Tot és temps, una mica de diners, preparació… I voler-ho. I això ja ho tinc i el company també. L’amic Muns (…) I sinó ens servirà per somiar…

ginjinha

(…) Òstia, Ginjinha!. Ja no recordava el que em va agradar la ginginha quan la vaig comprar a Lisboa (pfff… quan de temps). I que poc ens va durar l’ampolla… Ens la varem pulir amb la Hanneke, el Salva, el Fly, el Joanillo i la penya en una nit (…) Potser ara l’Alberto veurà el meu e-mail i me’n portarà una (…) Ja no ho recordava. Com canvien les coses… Ara surto els divendres amb el cotxet de la nena. Ara no fumo (again). Ara toca Elefantentreffen (again too). Ara els pisos valen menys diners, ara la feina pinta magra (bé, abans també pintava magra). Ara torno a tenir carnet B. Ara t’escolto. Ara tinc menys cabell. Ara ve Nadal, matarem el gall, i a la tia Pepa li darem un tall.

motos motos i més motos

(…) I què hi farem… Tot el dinar parlant de motos, d’anar en moto, de coses de moto, de les nostres motos, d’altres que van en moto, dels propers projectes en moto (…) Els Diego David, Jordi, Eduard, Marc, Muns, Joavel, Eloi, Guixà, Jose, etc… Sempre acabem (i comencem) parlant del mateix (…) I penso en sidecars, en portar (un dia) l’Emma… Ja preparo l’últim cap de setmana de Gener, somio amb Guzzis, Triumph i BMW’s… I em miro blogs com el de l’amic Alguersuari… I un descobriment… La alfombra mágica…I truco al Joavel i parlem de motos, amics que van en moto (…) Sóc cansino… Motos, motos i més motos… I algún amic (…) Per cert Joavel. Ja saps a quina benzinera t’espero el 27/1/10… Et sembla  a les 8h?…

festa de llavis

El fin del verano siempre es triste -que cantaven aquells dels 80- i aquest any és mes cert que mai (…) Vist i no vist.

Prou -de moment- de pueblo i nens, de Lucias i Marias, de bicis i pilotes, de Síndria i presco, pipes i clares, gelats, aigua de la font, casa nova i casa vella, escales amunt escales avall, nen que dorm damunt meu o nena que dorm damunt meu, nen castigat i nena castigada, siesta o perdidos+siesta… Fins el proper any a la piscina i al riu.

(…) Prou de festes de llavis (Pfff)

Toca mirar les fotos. Viure un any dels somriures, i dels mil petons dels peques, del poc moreno que m’ha quedat al cos, de la il·lusió de tornar-hi aviat (encara que sigui un weekend), de la garrafa d’oli…

I ara -avui- a currar!. Collons quines poques ganes (…) Que hi farem… Ja ho deien aquells dels 80 -… siempre es triste-. Tornem-hi als problemes, la facuració i la merda de la grip A… Que m’acollona molt (i no puc evitar-ho)…

e-simpatics

Que fàcil ser e-simpàtic (…) Joder quina putada Víctor… Leucèmia… Quina putada per a tu, per a tots (…) Que llestos. Capullos mediocres que penseuso sortir de la crisi retallant diners i drets als treballadors… Emprenedors, I+D, noves tecnologies… Mentides (…) Gossos de l’amo (…) Quina pena haver llegit ja tots els Millenium. Que fort que Tele5 mangui les fotos de la Pe i el Bardem (impunement). Tenir-te Emma (Joder leucèmia!) la casa i el poble i els nens i tot… Quina putada… Te n’has de sortir… No sé què dir, tinc el cap una mica massa ple. Massa liat… Per on començar la neteja. Endreçar

 

Mädchen lächelt

(…) Contagiar-me! vull contagiar-me del somriure de la  Nina (Mädchen lächelt). De la força del cor de la meva nena de la panxa. De la dolçor de la Marta

Agafar tot el que avui m’ha tocat la pell i quedar-m’ho (quedar-m’hi) per sempre (…)

I potser avui -també- oblidar la sertralina… I tenir una Wolksvagen California  per anar amb uns amics de viatge.

Setmana

(…)

Ni ganes d’escriure el Blog (¿!) Potser és massa santa, la setmana, perquè em preocupi de l’INEM, el SOC, l’AEAT i de la SS. Paperassa burocràtica que res té a veure amb la passió de Crist (Espero que tampoc sigui la meva, de passió!)… Espero que com a molt -la meva història- parli de travessa del desert (…)

I ni tant sols puc distreure’m jugant amb els nens, que fan el que han de fer el nens i marxen de vacances. I la nena de la panxa encara només és panxa (…) Quines ganes de petons que tinc avui… Quines ganes de jugar. I d’oblidar.