l´atur baixa! (cabrons)

Què intel·ligents que són aquests que ens dirigeixen!. L’Atur baixa! (…) I a més les arques de l’Estat s’engreixen… Amb els impostos dels pringats que curren. O els que decideixen fer-se autònoms per poder currar (renunciant a cobrar l’atur) (…) Fins i tot les administracions s’omplen les butxaques amb imbècils com jo, que es fan autònoms, renuncien a l’atur i demanen capitalitzar-lo per pagar els autònoms… I ells, els grans administradors!, diuen que no compleixo els requisits! (que perjuro compleixo). Que faré la mateixa feina que feia i això no dóna un lloc de treball nou (!!!???).

Bé, a banda que queda el recurs, i el Síndic (off course)… M’ompliré de paciència i miraré de pensar que no sóc un imbècil que va fer-se autònom acollint-me als ajuts que (PER LLEI) em pertocaven, i que a dia d’avui… Em faig un fart de pagar IVA i IRPF i figuro a les estadístiques com a treballador… I això és perfecte pels que volen timar-me la prestació.

lat 41.35 lon 2.068

(…)

Diu el Google -que tot ho sap- que aixó és: lat=41.35636062561562 lon=2.068355977535248 (…)

I és fàcil. El Google és així. Tot ho fa fàcil (…) I el patracol de papers que m’han donat a l’INEM (o SOC o Treball) diu que és IMPORTANT que no confongui l’abonament trimestral de les cotitzacions amb càrrec a la prestació amb la subvenció de quotes que no anomeni “bonificacions” aquestes ajudes, perquè és un terme no correcte (¿¿??) ja que les bonificacions son competència de la Tresoreria General de la Seguretat Social (¿¡!?)

Em penso que soc mes tonto del que em creia (…) jo em feia per un tio normal. No massa estrany… Amb dues cames i tal, diríem… Un noi despert, diríem (…)

Necessito un papeleos map… He perdut el Nord. Necessito uns papers que siguin com el Google… Uns papers per tontos del s.XXI.

(…)

O millor, deixar-ho i dedicar-me a coses que fins i tot un tonto sap fer… Com estendre roba al terrat o escriure un Blog…

Setmana

(…)

Ni ganes d’escriure el Blog (¿!) Potser és massa santa, la setmana, perquè em preocupi de l’INEM, el SOC, l’AEAT i de la SS. Paperassa burocràtica que res té a veure amb la passió de Crist (Espero que tampoc sigui la meva, de passió!)… Espero que com a molt -la meva història- parli de travessa del desert (…)

I ni tant sols puc distreure’m jugant amb els nens, que fan el que han de fer el nens i marxen de vacances. I la nena de la panxa encara només és panxa (…) Quines ganes de petons que tinc avui… Quines ganes de jugar. I d’oblidar.

1 m.

(…) Joder quina cua a l’Oficina d’ocupació -ni molt menys tan divertit com a Full Monty– i fan curt de cadires… Uf els genolls! (…) Diu el noi de la taula 7 que “si EFE és internacional o nacional” (…) Fullejo el certificat d’empresa que diu blablabla (…)

Diu el diari que diuen els manifestants que la culpa és dels mossos, i els mossos diuen que dels manifestants -i el Saura ja no sap què diu- i diu l’Ana que la Ruth ja fa 1m. d’alçada (…) Òstia! ara una dona li diu a la d’informació que “va usted a saber mejor que yo lo que tengo que hacer!” (¿?)

Quantes coses diu la gent… I ja porto aquí 1h i 1/2.

La nevera

(…) Joder!. I què collons faig jo ara?. Vacances?… Sona a cachondeillo que em quedi sense feina i encara vinguin a dir-me que m’ho prengui com unes vacances (…) Hivernar. Això sí que seria profitós. I La puta d’oros! agafa’t tu les putes vacances!. I no em calen idees… Ja en tinc un munt… La primera seria anar demà a currar (…)

Collons… Que no dramatitzo… No parlo de sobreviure, o de tornar a treballar d’aquí a unes setmanes -o dies o mesos- o de ser autònom o de si sóc la polla. i si sóc un professional como la copa de un pino…. Parlo de demà.

Demà em llevaré amb ben poca cosa a fer i em cagaré en la mare que va parir la mala sort que he tingut tota la meva vida professional. I la merda d’anys que he perdut aquí i allà, i el munt de cops que he hagut de començar de nou. I la merda d’empreses que tenim -i que em penso ens mereixem-.

I demà serà cóm avui. Amb l’estranya sensació d’anar veien gent que estaà treballant, i jo no – Jo ja no- (…) Avui he pensat molt en Los lunes al sol (…) I demà toca martes al sol…

I demà tot serà una merda. I jo tornaré a escoltar el cd d’Amaral… I aquesta serà la prova més clara de que és un dia de merda.

I no!. No són vacances (…) I collons, ja se que m’en sortiré, però estic a l’atur i no de vacances.

Outsider

(…) Potser sí, que em sento en fora de joc. A mida que els problemes s’apropen no se com encaixar-hi (…) Potser sí que hi penso massa. No puc evitar-ho.

És que el meu lloc ara és al teu costat -i de l’Emma– i no tinc ganes de malbaratar energia en coses de feina o diners (…)

No tinc ganes de ser un outsider (saps?). I potser hauré de buscar-me un espai al món. O potser les coses canviaran radicalment i tot s’arreglarà. O simplement tot serà simplement igual -diferent- que sempre (…)

Saps? M’angoixa saber-me en fora de joc (fora de lloc)… Però m’aguanto (…) M’aguanto -i si cal- m’aguantaré.