no news, calma xixa

(…) Mentrestant els dies passen. I aquí no passa res (o si) La Fonda segueix esperant els seu nou emplaçament a l’ARA, el Segura ha guanyat el Premi Pla (…) ja han vingut els reis, el tió i tots els altres (…) a Argelia plouen osties, i a l’Irak, i al Sudan, i a Tanzania i a Afghanistan, i a Pakistan…Cents i cents  de fotos segueixen passant per davant meu cada dia. I jo segueixo com sempre. Mes o menuys com sempre…Pensant si aquest any aniré o no a Alemanya (…) Alló que els anglesos diuen de no news, good news (calma xixa).

Gol

(…) La pell de gallina només de pensar en anar-hi (…)  Quina meravella. Fins i tot l’enganxina em sembla genial! (…) Dificultats, mil… Temps. Gol cau molt i molt lluny. El primer problema és disposar de temps (i de diners). De que tot vagi sobre rodes. I a mes has d’organitzar-ho tot molt bé… Amb molta antelació (…) per què no?. Altres coses que semblaven molt estranyes van ser… Van ser (i seran) un munt d’Elefantentreffen, van ser 12.000 fins a Turkia (…) Tot és temps, una mica de diners, preparació… I voler-ho. I això ja ho tinc i el company també. L’amic Muns (…) I sinó ens servirà per somiar…

motos motos i més motos

(…) I què hi farem… Tot el dinar parlant de motos, d’anar en moto, de coses de moto, de les nostres motos, d’altres que van en moto, dels propers projectes en moto (…) Els Diego David, Jordi, Eduard, Marc, Muns, Joavel, Eloi, Guixà, Jose, etc… Sempre acabem (i comencem) parlant del mateix (…) I penso en sidecars, en portar (un dia) l’Emma… Ja preparo l’últim cap de setmana de Gener, somio amb Guzzis, Triumph i BMW’s… I em miro blogs com el de l’amic Alguersuari… I un descobriment… La alfombra mágica…I truco al Joavel i parlem de motos, amics que van en moto (…) Sóc cansino… Motos, motos i més motos… I algún amic (…) Per cert Joavel. Ja saps a quina benzinera t’espero el 27/1/10… Et sembla  a les 8h?…

Con esto y un bizcocho…

(…) Els 1.201 dies de la Tiger a 74,04 km diaris -mitjana- també m’han servit per fer una mudança, portar-hi cadires, cavallet de pintura, bagul, bosses i motxilles… També m’han servit per mullar-me molt, patir vent i neu, caure alguns cops, empènyer alguns altres, menjar-me algun radar, viatjar per nou o deu països, 3 Elefantentreffen, fer -molts- bons amics (…) I en dies com avui, dies sense carreteres i somriures, per fer els 11 km que tinc fins a casa (…) I comprar cinta i massilla, per que demà toca pintura. Demà toca pintar una habitació de nena (…) D’una nena a la que suposo -amb sort- podré portar amb la meva moto… Però demà el que toca és pintura (…)  Y Con esto y un bizcocho, hasta mañana a las ocho.

Con esto y un bizcocho…

(…) Els 1.201 dies de la Tiger a 74,04 km diaris -mitjana- també m’han servit per fer una mudança, portar-hi cadires, cavallet de pintura, bagul, bosses i motxilles… També m’han servit per mullar-me molt, patir vent i neu, caure alguns cops, empènyer alguns altres, menjar-me algun radar, viatjar per nou o deu països, 3 Elefantentreffen, fer -molts- bons amics (…) I en dies com avui, dies sense carreteres i somriures, per fer els 11 km que tinc fins a casa (…) I comprar cinta i massilla, per que demà toca pintura. Demà toca pintar una habitació de nena (…) D’una nena a la que suposo -amb sort- podré portar amb la meva moto… Però demà el que toca és pintura (…)  Y Con esto y un bizcocho, hasta mañana a las ocho.

Ahir

(…) Com m’agrada la sensació que em deixa la gent que em tracta sempre com si m’hagués vist ahir… Tot i fer bastants dies -mesos de vegades- sempre sembla que em van veure ahir (…)

El nen que m’agafa la mà per seguir un joc interromput dies abans (…) El vell amic que no veig mai i sempre és el millor amic (…) El gat que em recorda al cap d’un any.

Aquell que espera que torni de viatge -amb el milor del seus somriures al llavis- Que sempre m’espera amb el seu millor somriure als llavis (…) Un somriure habitual.

 

N211 90 Km/h

I arriba el moment de l’esprint final. Aquest any s’acaba (…) I -com sempre- ni idea d’on passaré la revetlla (…) I això no hi ha qui ho aturi…

De cap al gener de la meva 6ª Elefententreffen, a la primavera dels meus 39 anys, a tenir un(a) petitó(na). I es que tot passa tan de pressa… Però si fa una estona que va començar el 2008 (¿?)… I ja fa gairebé una any que treballo a EFE? (…)

Que complicat i que relatiu això del temps. Potser hauria de fer un esforç per mirar-me les coses amb una perspectiva nova. A veure si realment van tant ràpid com sembla (…) Perquè el que encara no tinc clar, és si el que sento són els quarts o ja fa estona que han començat les campanades.

Bayerischer Wald

Ja s’apropa. Ja em poso nerviós -com sempre- i començo regirar els calaixos de la roba tèrmica i a preparar coses estranyes, com les cadenes de la moto i les plantilles elèctriques (…) Ja s’apropa i em torno monotematic -pelma- i ho pateixen els que tinc mes a prop. Ja s’apropa, i el David, el Jordi i el Marc em truquen cada dia (…)

I tornarà el fred extrem, els codillos, els riures, la neu, les gilipollades, els invents absurds, mirar-me la moto amb lupa, els nervis, la por al gel, els garrons, el goulashsoupe- (¡!) impressionant- els KM’s, els Campanille, la Famille Voguel, la Carola, els “vikings”, el Marco, la Grappa i els snaps(…)

 I el David roncant, el Marc eixugant-se el cabell i el Jordi escampant tot per l’habitació… I si tot va be -espero- jo hi seré… ja s’apropa… Ja s’apropa l’ultim cap de setmana de Gener… Ja s’apropa la Elefantentreffen.