Avui és un vesprada de dispersió… El cap camina sense una direcció concreta… Em disperso. I el cert és que aquesta sensació m’agrada.
Els fragment que alguns escriptor inclouen als seus llibres m’encanten… Trobo que és en si un gènere literari (un interessant gènere literari), que t’obre una finestra als dos autors. És com si s’establis una correspondència entre tots dos…
“Su cuerpo,
pero
no:
me cuesta
demasiado
poner las palabras
los conceptos
en el lugar que corresponden.” – Alessandro Baricco-
(…) Quan ajuntes molts d’aquests fragments, escollits per tu, acabes construint petites (i tontes) piràmides on es pot veure la teva personalitat (la personalitat de l’arquitecte).
” – Pero qué es lo que hay que hacer?
– Estar en el suelo -dice Anne-. Estar en el suelo, sobre esta arena,
en medio de la brisa y con la cabeza vacía; o andar y verlo todo, o
hacer cosas, hacer casas de piedra para la gente, darles coches, luz,
todo lo que todo el mundo pueda tener, para que ellos puedan no hacer
nada también y permanecer en la arena, al sol, y tener la cabeza
vacía, y hacer el amor a las mujeres. “ – Boris Vian-
(…)
Fa uns anys, un matí dispers (com avui), vaig anar a fer una roda de premsa a Bellvitge… No recordo el què… però era una roda de premsa (…) Doncs al arribar a l’hospital, em vaig aturar, i al
treure’m el casc vaig notar picor al coll… Marietes!…Em vaig treure dues marietes del coll!… Espero no oblidar-ho mai(…)
Quan vivia al Raval, tenia un veí genial…El Bermejo… un
ravalita total… Un dia em va dir, referint-se a unes drac-Quens que
vivien al primer pis…” ¿has visto a las Draculins?”….Gairebé m’ofego!.
Un altre persona que conec, anomena a la Triumph Boneville, la Triumph Bodevil…. El tio va i em diu “he
pensat a comprar-me una Triumph Bodevil.
(Tinc ganes de que vingui l’estiu… I estirar-me a la gespa a dormitar)
(…) A veure si un vesprada de dispersió precedeix a una nit de somriures!.
La fonda Almayer 