Me estoy quitando

Ja ho van dir ells… Solamente me pongo de vez en cuando (…) I sembla que tornen els tancaments. Tornen les tantes de la nit a una redacció. I l’emoció de saber que l’endemà res no val. Que tot comença de cero (…) Torna tot… I jo me pongo de vez en cuando (…) Ara és de vez en cuando. A partir del 28 el vez en cuando serà diari (…) I cóm li explico a l’Emma? Com li dic que ja no passa tardes senceres amb el papi? com aguanto? (¿?) Li explicaré. Quan sigui més gran li explicaré que el papa és aixo el que sap fer… Que és això el que li agrada, el que ha fet sempre (…) Que així va conèixer la mama (¿?) O no…Potser millor no explicar-li res. Només faltaria que volgués ser periodista!.

Dia i nit

Ostres!. Un e-mail de la Roser!. Des-de Xile (…) Quan de temps sense saber d’ella. Viu allà, te feina (i de periodista!. I fixa!!. I a France Press!!!). Increïble. Amb tot el que s’enfonssa al món i aquesta és plantilla d’ AFP, i aquí estem a punt de treure un diari (amb edició paper !!!!). Potser si que la premsa sortirem de la crisi (…) Ara toca respondre l’e-mail. Allà deu ser de nit. Si aquí és de dia allà és de nit… Això és clar, però quina hora és ara a Santiago de Xile? (…) No se. No vull pensar. Aquest cap de setmana no. Li vaig prometre al Cesc que el cap de setmana desconnectaria el disc dur (    )

l'ofici de trapezista

No és fàcil, concentrar-se en fer la filigrana, quan la música ressona tan fort (…) Demano silenci. Silenci i distància. Silenci, distància i respecte. Silenci, distància, respecte i atenció. Silenci, respecte, distància, respecte, atenció i alegria… Un minut de silenci, la música que es torna crepuscular, la respiració que es deté, els ulls que s’obren tant com poden… TacháN!. Ja està… Ja tinc 40 (…) I 50 i pico amics que deixaran (obligats, diríem) el diari on vaig passar un munt anys de la meva vida… Una quarta part d’aquest total de 40 (…) Slenci… Silenci, respecte, distància, atenció i alegria per als meus amics que marxen de l’Avui.

s'hora baixa

Ells (els del Spams de medicaments) deuen pensar que ara és un bon moment per vendre Prozac, Viagra, Zoloft, Lexapro i altres merdes. Ara, a s’hora baixa la gent busca l’ajut allà on pot (…) Jo miro d’estalviar una mica, els mitjans s’agrupen per apretar una mica als Zp’s i Rajoy’s Jutge-vedettes, El Punt compra per mirar de salvar-se del tall… I altres compren pastilles de colors a la Xarxa, sense saber massa del cert si el que es perdran és el que diu l’envàs (…) També un embolcall hi diu “L’Avui i El Punt sumen esforços” (…)També un dia algú va dir que “Apoyaré el Estatut de Catalunya…”(…) I alguns varem comprar la pastilleta (…) I em noto un pel marejat (Serà una sobredosi).

Uno que va en moto

I un altre que va com una moto (…) L’amic Alguersuari i el seu magnífic blog… Ja ho diu ell mateix sota la seva foto (…) i jo. Jo sóc un altre que va en moto… avui no… Avui he anat en tram… Trambaix… i he anat com una moto. Cabrejat amb la mediocritat d’una funcionària … Com una moto amb l’esperpent de foto d’Islamabad que he vist publicada… Com una moto amb el puto planE i la merda de pais en què vivim (…) I el mal de cap. No em marxa. Ja fa tres dies que l’arrossego. Potser vaig massa accelerat. Com una moto. Potser és de tant mossegar-me la llengua.

e-simpatics

Que fàcil ser e-simpàtic (…) Joder quina putada Víctor… Leucèmia… Quina putada per a tu, per a tots (…) Que llestos. Capullos mediocres que penseuso sortir de la crisi retallant diners i drets als treballadors… Emprenedors, I+D, noves tecnologies… Mentides (…) Gossos de l’amo (…) Quina pena haver llegit ja tots els Millenium. Que fort que Tele5 mangui les fotos de la Pe i el Bardem (impunement). Tenir-te Emma (Joder leucèmia!) la casa i el poble i els nens i tot… Quina putada… Te n’has de sortir… No sé què dir, tinc el cap una mica massa ple. Massa liat… Per on començar la neteja. Endreçar

 

Gol!

(…) I ja fa temps lluito sol. Sota dels pals. L’última resistència. L’Últim intent d’evitar el gol. Aquest món no em farà un gol! (crido fort) per donar-me forces renovades (…) I l’evito. I tot segueix. Fins la següent jugada… Tornaré a evitar-ho (si cal) tornaré a evitar ser batut

(…) Ara toca respirar. Tot segueix, però la pilota és lluny (…) No he de perdre la concentració. Tornarà. El perill tornarà. Estic preparat. Aquí espero. No tinc por (no massa)…  Al cap i a la fi, només és un partit

(…) no?

El mundo por montera

(…) I no!. No és la frase de comiat de la Maleni com a Ministra… És una frase feta que em fa gràcia per lo descriptiva que resulta (…) descriptiva del que hauríem de fer els pringats d’aquest món davant de la crisi (…) Descriu el que més ens costarà de fer i l’únic que ens alliberarà de què els mateixos d’abans ens agafin pels ous (vet aquí una altra frase descriptiva) i tornin a expremer-nos la sang.

I partio i doblao ja ho he estat diverses vegades. I aquí segueixo (…) I com diu un llibre -a la portada la vie est ailleurs (…) Potser -la vie- és alguna cosa que comença amb una dona, una nena a una panxa i un barret amb forma de món.

una merda

Què faria si tornés enrere? Què canviaria? (…) Res (supòs amb un somriure). Tot ho faria igual.

O potser, com a molt, seria un super llest amb Carrera i “invertiria” en un o dos màster econòmics per anar a una multinacional i aplicar unes teories yankees, i així descapitalitzar l’empresa, destruir llocs de treball, invertir en capital risc i presentar uns números que ni jo -super llest- entenc… Però em serveixen per tenir un cotxe caríssim, un telèfon caríssim, una vida caríssima, unes vacances caríssimes, uns coles dels nens caríssims i de tant en tant fotre algun polvo (bonus) caríssim… I ja m’estaria bé… I el dia que em despatxessin haurien de donar-me un pasta gansa, i no hauria de patir per la feina, perquè amb el currículum i els Màster totes les grans empreses se m’obririen de cames.

Si tornés enrere no voldria escriure amb rancúnia (…) Poder evitar-ho.

Poder escriure sempre de les pedres i les petxines que vaig collir al Delta. Escriure de colors, de l’amor, de motos, de gats… De com jugo amb els gossos del meus amics, de com somio cada dia que neix l’Emma (…) Escriure sempre el que em fa créixer (…) No deixar que la merda m’ofegui. No escriure amb rancúnia (…) Poder- evitar-ho.

δύο όρχεις

BRAVO PERIODISTA!… Magnífica la actitud del Jorge Ibeas (ex) del Canal Bizkaia. Sí senyor… Ni Brave Heart, ni Manolete (…) I l’han despatxat -és clar- i m’imagino que li anirà bé… Fins i tot això potser el catapultarà al cim (i me n’alegro).

Perquè les coses -de vegades- són així. De vegades algú queda ben retratat. Mala sort nanos!… La xarxa corre molt més que els vostres cotxes -estratosfèrics- i ara un munt de gent sap, que darrera de la pasta, els telèfons i la gomina el que hi ha són uns cretins mediocres (…) La llàstima és que són ells els que manen… Però ja es veurà… Temps al temps.