El fill pròdig

(…) Un tio que porta un cartell on hi diu que vol ser enterrat amb la samarreta de Messi. Els culers que ja veuen un any mes en blanc. La riuada incontrolada -incontrolable- de gent a la sortida. El milió de televisions i els seus -banals- directes a peu de camp. Els “futbolista-comentarista“. Els fotògrafs guiris. Els problemes amb la 3G. El Bojan escalfant a la banda. El silenci del Camp Nou. Fer un partit per EFE (…)

I aquell tio -de negre- que es comporta com un cura (…) I a pesar de lo absurd d’aquesta religió, ara -ahir- estic encantat de tornar…

Gol!

(…) I ja fa temps lluito sol. Sota dels pals. L’última resistència. L’Últim intent d’evitar el gol. Aquest món no em farà un gol! (crido fort) per donar-me forces renovades (…) I l’evito. I tot segueix. Fins la següent jugada… Tornaré a evitar-ho (si cal) tornaré a evitar ser batut

(…) Ara toca respirar. Tot segueix, però la pilota és lluny (…) No he de perdre la concentració. Tornarà. El perill tornarà. Estic preparat. Aquí espero. No tinc por (no massa)…  Al cap i a la fi, només és un partit

(…) no?

1 m.

(…) Joder quina cua a l’Oficina d’ocupació -ni molt menys tan divertit com a Full Monty– i fan curt de cadires… Uf els genolls! (…) Diu el noi de la taula 7 que “si EFE és internacional o nacional” (…) Fullejo el certificat d’empresa que diu blablabla (…)

Diu el diari que diuen els manifestants que la culpa és dels mossos, i els mossos diuen que dels manifestants -i el Saura ja no sap què diu- i diu l’Ana que la Ruth ja fa 1m. d’alçada (…) Òstia! ara una dona li diu a la d’informació que “va usted a saber mejor que yo lo que tengo que hacer!” (¿?)

Quantes coses diu la gent… I ja porto aquí 1h i 1/2.

Outsider

(…) Potser sí, que em sento en fora de joc. A mida que els problemes s’apropen no se com encaixar-hi (…) Potser sí que hi penso massa. No puc evitar-ho.

És que el meu lloc ara és al teu costat -i de l’Emma– i no tinc ganes de malbaratar energia en coses de feina o diners (…)

No tinc ganes de ser un outsider (saps?). I potser hauré de buscar-me un espai al món. O potser les coses canviaran radicalment i tot s’arreglarà. O simplement tot serà simplement igual -diferent- que sempre (…)

Saps? M’angoixa saber-me en fora de joc (fora de lloc)… Però m’aguanto (…) M’aguanto -i si cal- m’aguantaré.

Guanyar-se la vida

(…) Les coses no son fàcils per ningú -que dirien els Antònia– i jo no en sóc una excepció. No pinta bé. El tema feina no pinta gens bé (…) I no es tracta de subsistir o no. Ni de superar -de nou- la prova (…) Es tractaria de viure sense pensar sempre en feina, diners, hipoteques, despeses, autònoms, facturació…

(…) Es tractaria de viure -fàcil o difícil- sense que tot fos sempre el mateix (…) Es tractaria de què -per fi- es veiés que encara que poc a poc, l’espècie encara està en procés evolutiu.

(…) I potser avui no és el millor dia per escriure d’això (…) Avui el cap el tinc ple de negre… La incertesa m’arracona i no em deixa gaudir de les coses (…) I hòstia!. ja la conec aquesta sensació. Massa anys -des de el 90- que la visc… Dins el meu món es diu ansietat -o sertralina– i sincerament; És una puta merda (que odio).

(…) I sí. Les coses no són fàcils per a molts altres. I per a molts altres són molt més difícils. I al cap i a la fi, jo sempre m’he guanyat la vida (…) Curiosa expressió –guanyar-se la vida– (…) Quina vida? El dret a la vida o a la bona vida? La millor vida?

(…) Molt bé. Accepto el joc. Me la guanyaré. Però, hòstia… Un cop guanyada que també em deixin fer-la servir… Simplement viure.

 

Sabó de mans

Hòstia! Quina bestialitat de dia… 15 hores… I les últimes 7 de guàrdia davant del jutjat, per acabar fent una més que dubtosa foto d’una furgona dels Mossos –Quin fred que feia!– a les tantes de la nit (…) Però ara -avui- això ja és historia. em toca caminar i punt.

L’objectiu són unes -crec- merescudes vacances… I tant se val si no hi ha camí. El fas i ja està (…) I el mal d’esquena me l’aguanto. I la mandra. I el mal de cap… Ara me l’aguanto. Ara toca caminar. I no mirar massa enrere -per no saturar-me- ni massa endavant. I tocar una mica de fusta -no sigui que tot s’esguerri-.

(…) Tan sols caminar. I sembla un bon dia per començar -com qualsevol altre- per que a la ràdio diuen que “hi ha normalitat a la majoria de vies”, tot i que també diuen que el proper any Espanya entra en recessió (uf).

Un dia en  què he retrobat una amiga (hola Rebeca), i on a casa estrenem un sabó de mans que vam portar en moto des de Plivitce… Un dia qualsevol (…) Un bon dia per caminar amb la meva estimada -i la nenapanxa– i anar a l’Eroski, i dinar d’hora… Avui també toca treballar.

I què hi farem… Aquest és el camí. I amb una mica de sort, no em tocarà doblar jornada -aquest cop que s’ho mengi un altre- i al futbol -espero- no farà tant de fred com em penso que farà… O almenys aniré mes preparat que ahir. O al menys les fotos valdràn més la pena.

Fotografucho

(¡?) T’ho prometo. Li he anat a fer fotos i encara no tinc ni idea de que fa -si canta o balla-. Ha sigut lamentablement frívol. 20 minuts de retard; un cap de comunicació desenfocat; Un Pitingo de cartró pedra (…) Escassos dos minuts de fotos que m’han resultat un mil.lenni (Temps més que suficient per tenir-ne prou)… I el seu pentinat (¿?) què vol dir. Què vol dir-nos el tal Pitingo amb tot això…

I a més una poca consideració cap a l’únic -sí ! únic- fotògraf que hi havia (llevat del seu)… I va aquell tio i em diu -“deprisa que la gente espera”-(…) I m’ha semblat penós… I li he respost… I evidentment s’ha creat un mal clima al voltant d’aquells dos minuts penosos (…) I t’ho prometo -estimada- he estat a punt de marxar… De plantar-los (…) I a sobre li he fet una bona foto (que no es mereix).

I ara sí que no m’interessa per res aquest personatge… I sembla que els de “El Hormiguero” comparteixen opinió amb mi… Això si… Potser ells sí saben si canta o balla o que fa… Potser tenen més arguments que jo per “rajar” del tal Pitingo.

Però és que jo segueixo sense entendre el pentinat absurd… Tot i que és la raó que  justificaria la mitja hora que m’he estat plantat al hall de l’hotel esperant-lo.