l'ofici de trapezista

No és fàcil, concentrar-se en fer la filigrana, quan la música ressona tan fort (…) Demano silenci. Silenci i distància. Silenci, distància i respecte. Silenci, distància, respecte i atenció. Silenci, respecte, distància, respecte, atenció i alegria… Un minut de silenci, la música que es torna crepuscular, la respiració que es deté, els ulls que s’obren tant com poden… TacháN!. Ja està… Ja tinc 40 (…) I 50 i pico amics que deixaran (obligats, diríem) el diari on vaig passar un munt anys de la meva vida… Una quarta part d’aquest total de 40 (…) Slenci… Silenci, respecte, distància, atenció i alegria per als meus amics que marxen de l’Avui.

Amic Paco

Amic Paco, jo, com tu, vaig passar molts anys al Crònica, saps? (…) A l’antiga redacció de Consell de Cent (pfff) Quant de temps. Llavors encara s’hi fumava (imagina’t!). Jo (com tú) vaig viure com fèiem el nou diari. Ostia! semblava bo, t’ho prometo… Van ser uns bons anys, eh Paquito?. Mira que varem riure amb el Losi, el Xevi, la Cris, el Miquel, la Rosa, la Ruth, el Robert… el Jordi (…) I jo esperant eternament el contracte promés! (10 anys!). Pel que sembla vaig triar el moment idoni per marxar. Les coses, des de llavors no son fàcils per allà (…) Saps? al marxar vaig endur-me una dona i una filla…  I un munt d’amics (…) El que et deia… Em van fer marxar, sí. Peró vaig endur-me un munt de coses bones.

On es deté l'aigua

(…) Que arrossega totes les misèries, fins la línia (que com deia el Baricco) on s’ajunten la terra i la mar. Arrossega fotògrafs cincuentons als que foten fora de diaris. I autònoms que rebaixen un 30 % les factures per poder seguir treballant (…) A la fi, tot acaba. I les joves promeses sobradament preparades (amb ulls ambiciosos) també… Ells també acabaran a la Platja. Envoltats de fulanos i menganos (…) Tots junts damunt d’una línia de sorra i escuma. Aquella línia (que deia el Baricco), on tota la immensitat de l’oceà, tota aquella massa immensa d’aigua, també acaba.. Hi ha un punt exacte on tot allò acaba.

Feia temps (lo puto gusiluz)

(…) Uf! Encara no m’ho crec!

…Si en feia de temps, que no fotia un salt així. Potser des de el gols de Koeman a Wembley (…) I érem allà. Territori Iniesta. A la rambla on tants dies l’he vist fer un cafetó -de vegades amb els estopa- i on hi te una penya (…) I al meu voltant la gent va embogir. I la Marta feia saltar la nena de la panxa (quina por)… I l’Ana era tot boca i dents. I el Victor de sobte va rejovenir 10 anys (…)

I de sote tot va embogir. Cants, crits, petons… Repetien el gol i la gent el cridaba com si cada vegada en fos un de nou. I jo tenia ganes de plorar (¿?).

I vaig pensa que la nena potser neixeria el dia que el Barça guanyi la Copa  d’Europa (¿?). I vaig pensar que aquell dia m’hauria agradat ser lo puto gusiluz.

(…) I diu l’Iniesta que va ser el dia mes feliç de la seva vida (tu diras!)

Im pressionant

Quin partit dissabte!. I això quedarà per sempre. La Nena de la panxa (que gairebé ja no cap dins la panxa) creixerà sentint parlar-ne. Com jo vaig escoltar histories del Kubala (enterrat al costat del meu pare) del barça de les cinc copes, del Cruyff (els reis van dur-me’n la samarreta) (…) I l’Emma escoltarà les histories dels sis gols, dels Xavi, Iniesta, Puyol, Messi, Valdés, Piqué… Del Guardiola.

Fins i tot sentirà explicar-ho al seu pare (…) Caram el meu pare!… Com li hauria agradat (…) Hauré d’explicar-li a l’Emma que el seu avi era molt culer i de petit em duia al camp (…) Hauré de dur la nena al futbol i explicar-li aquestes coses…

Gol!

(…) I ja fa temps lluito sol. Sota dels pals. L’última resistència. L’Últim intent d’evitar el gol. Aquest món no em farà un gol! (crido fort) per donar-me forces renovades (…) I l’evito. I tot segueix. Fins la següent jugada… Tornaré a evitar-ho (si cal) tornaré a evitar ser batut

(…) Ara toca respirar. Tot segueix, però la pilota és lluny (…) No he de perdre la concentració. Tornarà. El perill tornarà. Estic preparat. Aquí espero. No tinc por (no massa)…  Al cap i a la fi, només és un partit

(…) no?

El mundo por montera

(…) I no!. No és la frase de comiat de la Maleni com a Ministra… És una frase feta que em fa gràcia per lo descriptiva que resulta (…) descriptiva del que hauríem de fer els pringats d’aquest món davant de la crisi (…) Descriu el que més ens costarà de fer i l’únic que ens alliberarà de què els mateixos d’abans ens agafin pels ous (vet aquí una altra frase descriptiva) i tornin a expremer-nos la sang.

I partio i doblao ja ho he estat diverses vegades. I aquí segueixo (…) I com diu un llibre -a la portada la vie est ailleurs (…) Potser -la vie- és alguna cosa que comença amb una dona, una nena a una panxa i un barret amb forma de món.

peluco

(…) Ja ho va dir aquell tant intel·ligent -“El fútbol es asín“-. I no cal que ho jurin, que és aixíns… Que els hi diguin als del Crackòvia, que parodien fins a l’hiperrealisme el futbolista que abans es deia Guti i ara s’anomena Guti. Haz (al més pur estil d’aquell cantant que abans es deia Prince i ara es diu un dibuix).

El futbol és aixins. Hi ha jugadors que col·leccionen mòbils, cotxes o rellotges o qualsevol altra gilipollada (…) I tenen fills celebren els gols fent coses tipus petons al canell o “gronxen” nadons… Collons!. Alguns es passen la vida gronxant (espero que no siguin tots fills seus (…) I d’altres porten els fills a l’entrenament. I no entenc per què no van al cole (…) I es canvien de pentinat per acabar amb un mala ratxa (¿?)

I quan fan un acudit tota una cort de periodistes els riu la gràcia… Encara que sigui sexista o prepotent o el que sigui (…) Mentre les ments pensants es deixen la gola a les tertúlies decidint si tenim crisi, triplete, trisi o criplete (…) I entre tertúlia i tertúlia hi haurà anuncis on sortiran “el más listo de la clase“, “el mejor portero del mundo“, “El niño“, “El profe” (…) Mmmmm… Estrelles d’aquest món… que ompliran pàgines i minuts de tele explicant que encara hi ha lliga, perquè s’ha d’anar passet a passet i tot i que el rival va jugar molt bé ells van fer les coses com tocava i llavors, amb esforç i treball, aquest equip és molt difícil de superar, perquè l’ambient al camp ajuda molt i l’equip està molt preparat i el seu company, fulanito de tal, és una meravella que sempre juga bé el posis a la posició que el posis i a més sempre està disposat a ajudar l’equip, entre broma i broma, perquè l’ambient al vestidor és increïble bla bla bla bla bla bla bla bla…

 

Semblances raonables

(…) Vull que em besin –como tu sólo sabes– i cuinar amb oli d’oliva (…) I no se me’n fotrà -mai- si les coses són bones o dolentes… I potser les meves fotos són com les d’un ximpanzé qualsevol, però jo segueixo creient que no (…)

I arribats aquí sembla el mateix comprar un diari que llegir un pamflet. Veure jugar al Ricky que un ninot qualsevol. La roba ben feta o la que es desfila a la primera rentada (…) Espero veure -i gaudir- sempre la diferència entre llegir Anne Rice o Amin Malouf… I sí. Només són fotos, petons, menjar, llibres, TV  (…) Tot s’assembla, però no tot és el mateix.

Marea roja

Escric des de una biblioteca nova de trinca… Tot i que el WIFI -també nou de trinca- és insuficient per tots els usuaris (…) Nova!, i al costat de casa!. Biblioteca Marta Mata (¿?)

Resulta que la Marta Mata -a la que no tenia el plaer de coneixer, més enllà de coneixer el nom- va viure de ple la República… És preciós el que ella mateixa va explicar l’any 2006 a la Biblioteca Nacional (…)

M’impressiona el que conec de la república. Sobretot cóm es vivien l’educació i la cultura(…) Un intent valent i orgullós de posar-nos al capdavant d’Europa (…) Van projectar més de vint mil escoles públiques, van fer -diuen els historiadors- el millor pla professional pels mestres que ha existit mai i van intentar eliminar l’analfabetisme d’España (…) I no s’en van sortir (…) Però alguns van quedar impregnats de tota aquella meravella (…) Alguna esquitxada d’aquella marea fins i tot ens ha arribat a nosaltres (…) Una immensa marea roja, que va arribar un 14 d’Abril del 31.