Way of life

(…) Nens escanyats amb persianes d’IKEA, gairebé escanyats amb estores romanes i enrotllables, escanyats amb jaquetes de xandall, escanyats amb un bressol… (Estic al·lucinat). Una agència Federal dels EE.UU -la CPSC– informa d’un munt de productes retirats per problemes de seguretat (…) El més sorprenent és la repetició constant dels problemes amb les persianes(…) Son així els Yankees. Potser viuran a una caravana, sense assistència mèdica, menjant merda, amb una pistola sota el coixí… Això sí. Ningú els treurà el dret a conduir un Ford de 8 cilindres o a demandar a un fabricant de persianes.

Protect me (protege moi)

(…) Doncs no se que dir-hi. A mi em sembla que tots -tothom- hauria de comprar els productes d’aquí. Sempre que fos possible, és clar. Tampoc cal ser un talibà (…)

Diríem, que davant del dubte, sempre el d’aquí -o fet aquí- o tecnologia d’aquí, o menjar, o cotxes, vins, roba (…) I potser està mal vist -dins d’Europa– això(…) I mira tu… A França i a Italia ja han començat a donar diners a la industria de la automoció per que no deslocalitzi.

I això sí que em sembla malament. ni un duro! els donaria jo, però també els deixaria clar que si deslocalitzen que s’oblidin de vendre cotxes aquí.

Més que donar diners per que no marxin, el que faria seria premiar al comprador d’un cotxe fabricat aquí (…) No se. No se que faria… Moltes coses… Però el que faria és fer-les… Començar a fer-les.

I d’això sembla ser que s’en diu proteccionisme. I què? (…) Diuen els Placebo -a la cançó Protect me– alguna cosa tipus “Potser som víctimes de la sort. Recordes quan festejàvem?. Volíem beure i drogar-nos. I ara estem sols” (…)

Cert. Ara estem sols (…) I pot-se haurem de protegir-nos. O cuidar-nos.

Dolç

(…) El més dolç ets tu, nena de la panxa. El més amable del que m’envolta. El somriure que se m’escapa (…) Tots els nervis -que tinc- ets tu, Emma… Fer-ho tot bé. Que tot vagi bé (…) Em senta bé saber-t’hi allà dins. Imaginar-te.

(…) I a tot ens acostumem les persones… A tenir una nena dins d’una panxa -la panxa de la meva estimada- també (…) I t’hi acostumes tant, que fins i tot sembla difícil que un dia surtis d’allà dins (…) Per sort per la mare, sí que en sortiràs (…) I ja veurem si ets com jo t’imagino…

 

El chico de ayer

(…) Va estar prou bé l’Antonio Vega. Tot i no ser-ne un fan, vaig poder gaudir d’un bon concert. Del bolo d’un molt bon músic i bon professional (…) Potser sí, que està molt deteriorat -per les drogues- però segueix tenint un nivell que ja voldrien la majoria dels mamarratxos que es forren a vendre discos (…) Em va agradar molt (això ja ho havia dit?). Fins i tot algun moments vaig oblidar-me de la cort de pijos de la que estava envoltat (És el que tenen els concerts al Luz de Gas). Fins i tot -entre la pija anorèxica del davant i el gilipolles motivat- vaig poder veure a un tio que -amb dos collons- va pujar a l’escenari a cantar amb el Vega… I ho va fer de conya! (…) Era un tio normal. Un tio que em va caure bé.

Con esto y un bizcocho…

(…) Els 1.201 dies de la Tiger a 74,04 km diaris -mitjana- també m’han servit per fer una mudança, portar-hi cadires, cavallet de pintura, bagul, bosses i motxilles… També m’han servit per mullar-me molt, patir vent i neu, caure alguns cops, empènyer alguns altres, menjar-me algun radar, viatjar per nou o deu països, 3 Elefantentreffen, fer -molts- bons amics (…) I en dies com avui, dies sense carreteres i somriures, per fer els 11 km que tinc fins a casa (…) I comprar cinta i massilla, per que demà toca pintura. Demà toca pintar una habitació de nena (…) D’una nena a la que suposo -amb sort- podré portar amb la meva moto… Però demà el que toca és pintura (…)  Y Con esto y un bizcocho, hasta mañana a las ocho.

Con esto y un bizcocho…

(…) Els 1.201 dies de la Tiger a 74,04 km diaris -mitjana- també m’han servit per fer una mudança, portar-hi cadires, cavallet de pintura, bagul, bosses i motxilles… També m’han servit per mullar-me molt, patir vent i neu, caure alguns cops, empènyer alguns altres, menjar-me algun radar, viatjar per nou o deu països, 3 Elefantentreffen, fer -molts- bons amics (…) I en dies com avui, dies sense carreteres i somriures, per fer els 11 km que tinc fins a casa (…) I comprar cinta i massilla, per que demà toca pintura. Demà toca pintar una habitació de nena (…) D’una nena a la que suposo -amb sort- podré portar amb la meva moto… Però demà el que toca és pintura (…)  Y Con esto y un bizcocho, hasta mañana a las ocho.

Un cercle perfecte

(…) Feia temps que no veia una imatge tant preciosa. Una meravella d’esfera roja, retallant -l’hotel, l’hospital- els edificis mes alts del Baix Llobregat (…) Es feia difícil conduir i no distreure’s(…) He buscat les paraules per definir-ho -dins del meu cap- i no hi eren (…) A mida que arribava a l’Ikea una estranya cua de cotxes -intueixo que també contemplaven l’espectacle- s’ha anat espessint… Un horitzó de foc camí de la feina. Un círcol rodonissim (…)

He volgut pensar que era un missatge. Un signe inequívoc de que -sempre- desprès de la foscor torna ha sortir el sol (…) I és una obvietat, però a mi -ara per ara- ja em serveix.

Els nervis de Deu

(…) Caram quin debat que tenen a RAC1… Parlen dels nervis del futbolistes del Barça que acaben contracte l’any vinent. De la incertesa… Fins i tot surt la paraula crisi (¿?)

És clar que -han de parlar- és una tertúlia, i el llistó estava considerablement alt (…) Després de futbolistes que tenen una religió pròpia, amb un Deu (cocainòman). Després de les rodes de premsa de Van Gaal, de la panxa de Ronaldinho, del fitxatge de Figo pel Madrid, els 76 milions d’Euros de Zidane, les columnes del Cruyff, les portades del Marca i l’Sport, els ultres als camps (…) Després de denúncies de violacions, després del Dr. Cabezas, després del Maradona de los Cárpatos, del tridente, de Los Cuatro Fantásticos, de Lo Pelat, del Maradona de los 60′, del Pelé de Centroamérica, de Romerito (…) Jesús Gil, Naranjito, Els partits comprats a França (…) Després de la Liga de las Estrellas, el Lopera, les agressions, Schuster entrenador, els àrbitres freaks, el sossi, l’entorn, el Minguella, el racisme, les Federacions casposes, la guerra de les teles, els Raúlistas, pelotazos immobiliaris, Canaletes, els futbolistes fashion victim, el nen mort per una bengala (…) Goicoetxea “El carnicero de Bilbao”, el pentinat de Valderrama, segrestos a jugadors i famílies de jugadors, Assassinats, “el fútbol es así”, el catenaccio, les comissions, el “concurs” de celebracions estúpides, l'”Urruti t’estimo”, la final del Barça a Sevilla, el Dream Team, el camió de Walter Pandiani, Kluivert a la gala MTV, Joaquín vestit de torero a Interviu, Julio Salinas, periodistes fanàtics, agents FIFA…

Outsider

(…) Potser sí, que em sento en fora de joc. A mida que els problemes s’apropen no se com encaixar-hi (…) Potser sí que hi penso massa. No puc evitar-ho.

És que el meu lloc ara és al teu costat -i de l’Emma– i no tinc ganes de malbaratar energia en coses de feina o diners (…)

No tinc ganes de ser un outsider (saps?). I potser hauré de buscar-me un espai al món. O potser les coses canviaran radicalment i tot s’arreglarà. O simplement tot serà simplement igual -diferent- que sempre (…)

Saps? M’angoixa saber-me en fora de joc (fora de lloc)… Però m’aguanto (…) M’aguanto -i si cal- m’aguantaré.

Gat de butxaca

Barcelona 2009 (c) Xavier Bertral

(…) Hi havia un gat -a la xarxa- d’ulls verds, pel gris i cua llarga… Això sí. El que el feia diferent de la resta, és que era un gat de butxaca (…) Un gat a la butxaca d’una tal Graciela (…) I n’hi havia un altre -molt més gros- gros cóm un tigre de Bengala. Un enorme gat amb uns preciosos ulls blaus. Una enorme tigressa que viu al Zoo de Gianyar, a Bali… Una enorme gateta que ha tingut dos cadells. Dos cadells que contribuiran a evitar la extinció d’aquest increïble felí.