I tant s val si el trajecte va ser alguna cosa així com Luca de Bordon-Barcelona, o l‘Os de Balaguer-Barcelona o Cabra- Barcelona… Ara ja tant se val… Ara ja tots som un. Som un Twitts des-de Egipte, Líbia, Tunísia, Xina, Bahrain(…) i aquests dies, mentre edito, no paro de veure fotos i fotos de revoltes i protestes. Milers de fotos (…) M’agrada imaginar-me al Ryszard kapuscinski, escrivint un article pel meu diari. I jo buscant la millor foto possible per il·lustrar-lo… Sense twitts, sense fotos evidents i fàcils. M’agrada imaginar-me al servei d’un article que realment em poses en un compromís (…) Estan be els facebooks i tal (no se). Però el que a la meva ànima li cal per entendre les coses son els Maalouf, Saramago i kapuscinski de torn…
Posts Tagged ‘món’
Luco
Posted: 17 febrer 2011 in Blog Web Internet, món, Obra d'autor, Opinio, periodisme, UncategorizedEtiquetes: Ara, egipte, Fotoperiodisme, internacional, kapucinski, libia, Literatura, luco de bordon, Maalouf, món, periodisme, periodistes, revoltes, revolucio, saramago, tunisia
Κόκκινο
Posted: 9 febrer 2009 in Emma, General, món, Medi Ambient, Natura, Nens, Odi, Opinio, Photoblog, treball, urbanismeEtiquetes: art, Cildo Meireles, Desviació cap al vermell, Europa, futur, genetica, historia, Inmigrants, MACBA, món, Mediterrani Mediterraneo Mediterranee, memoria historica, Natura, Nens, Planeta, Politica, Poncio Pilatos, urbanisme, Vergonya
Ho sento petitona (ho sento molt). No se que més dir-te. Jo no volia que el món que et queda fos així, però és que per aquí només pensen en els diners -vivim la societat del pelotazo– i no els importa ni el futur ni el passat (…) I tant se’ls fot als rics que cada cop hi hagi mes pobres… Sempre que els pobres tinguin crèdit per comprar el que ells fabriquen… I tant se val si el món s’en va a la merda… L’important és guanyar mes i tenir mes (…) Ho sento filla. I no. No em rento les mans… Però és que no puc fer-hi més (…) No!. No em rendeixo. Només és que no se que fer (…) I no sóc perfecte jo -ni de lluny- però tranquil·la petitona, igual de lluny estic de ser com ells.