La gran guerra…

(…) llegeixo  bla bla bla del Mou i la cort de merda que li segueix el joc (…) Per descomptat que llegir coses sobre la I guerra guerra mundial és molt més interessant. Fins i tot es podria llegir el que fos… Noveletes o novelotes… noticietes o noticions…Tant se val. Qualsevol cosa és mes instructiva i interessant que la merda que deixen anar per la boca aquests freaks i el seu sequit de freaks (…) Fins i tot jugar a futbol o mirar futbol és més interesant que mirar i discutir les rodes de premsa d’uns imbecils (…)

A la gran guerra van inventar-se la almabrada d’espines per defensar les trinxeres… Llexeixo a “La belleza y el dolor de la batalla“, que va arribar a haver-n’hi més de 10 tipus diferents (…) El que jo deia. Qualsevol cosa (QUALSEVOL) és més interessant que les mentides del Mourinho. I tot i això, aquí estic jo cada dia (i ja en fa tres) seguint les evolucions del tema a la tele, el diari i la radio (…) Espero que la historia (i els historiadors) tinguin un pel més de criteri que jo al triar els temes de que parlar… I escriure.

1X2

(…)

Potser en feia 20 d’anys que no feia una quiniela. I com llavors, els encerts mai passen de 7 o 8 U(…) El meu sistema (Sistema infal·lible per encertar 7 o 8): Una columna amb els resultats que jo penso es produiran, i la segona mes o menys igual, però amb dues o tres campanades (…) I no està pas malament!. No encertes suficients com per lamentar que te’n falli 1, i son suficients com per gaudir del recompte  dels encerts… I si un dia sona la campanada! (doncs) festa grossa! (…) I al cap i a la fi… 1 euro, 3 minuts per fer-la, 10 minuts per repassar-la… I si el vent bufa de cara… Potser  una d’aquestes setmanes porti un Peugeot 308 SW a la butxaca!

Gigantic

(…) I potser faré lo de comprar-me 10 vinils i un tocata… Els deu vinils de la meva vida i un tocata per escoltar-los (…) Qui collons em manava desfer-me dels discos (ostia!)

(…) I a Madrid… A Madrid estan molt millor que aquí (només és un weekend, però la sensació és que a Barna ens quedem el pitjor de tot)… I la meva nena (…) I l’Asther i el Martí (que gran està el Martí) (…) (I la Sertralina) ja m’acostumo a la seva abséncia, mentre m’acostumo al mal de cap que em provoca la seva abséncia (…)

I RAC 1(!?) Diu l Silvia que van citar el meu (altre) blog. Mola… I la MP em diu que a veure si actualitzo… I té tota la raó…Se m’acumulen les idees… S’està convertint en una feina gegantina (…)

                              (…) I a més (com sempre) em disperso (potser la no Sertralina ajuda) i em fan mal els ronyons, i pixo molt, i tinc gana, i ganes de fumar i de dormir ( crec).

(…) nananana,nananana…gigaantic, gigantic, nanananaa… Deia una preciosa cançó del Pixies.

Em penso (bé de fet n’estic segur) que aquesta cançó no és del Doolittle (és del Surfer rosa), pero si haig de triar només 10 vinils, dels Pixies agafaré el Doolittle… I dels Violent Femmes el Never Tell (…) I Ten de Pearl Jam, The queen is death dels Smiths, quasevol dels Ramones, algún dels Who i un dels Cult (1,2,3,4,5,6) (…) The Jam? Guns&Roses?AC/DC?The Clash?Joy Division? the Cure? Radiohead?REM?Led Zeppelin? (…) Pffffff….

MVP

85 a 63! (…) Sembla que no caldrà fer un ERO a la selecció de bàsquet (…) No caldran solucions imaginatives per triar el tall del greix (…) Sense crisi… Tot és perfecte, i el sol sortirà per l’Est, i les plantes faran la fotosíntesi, i els index de pol·lució baixaran, i les indústries produiran més i més, i la gent (els carn i també els greix) consumiran més, i els senyors imaginatius de les empreses (potser) no voldran fer EROs, i els pares del nois de Sant Boi, o Sant Feliu, o Sant Sunsun Corda, podran mantenir fills (MVP o greix) que juguin a bàsquet, o juguin a fer diaris, o juguin a fer cotxes… Jugadors  Titulars, temporals, fixos discontinus o jugadors autònoms dependents? (…)

gateta

Es que no se que dir-te gateta. Tot sona Pàmfil. Tot sona a baba (… ) Es que vaig flipar tant al veure’t. I la olor que no vull – ni podria- oblidar.

(…) I mira per on portaves un triplet sota del braç. Ai! l’avi si et veies. Si ho veies(…) Si veies com el Messi volava -pel damunt de Roma– mentre tu feies els primers àpats a base de calostre!

Potser sí que te m’assembles ( A mi i al teu avi)… No se… Tant me fa (…) Saps Emma?. Ja fa cinc dies que em vaig enamorar de tu (I ja somio el nostre sidecar).

Im pressionant

Quin partit dissabte!. I això quedarà per sempre. La Nena de la panxa (que gairebé ja no cap dins la panxa) creixerà sentint parlar-ne. Com jo vaig escoltar histories del Kubala (enterrat al costat del meu pare) del barça de les cinc copes, del Cruyff (els reis van dur-me’n la samarreta) (…) I l’Emma escoltarà les histories dels sis gols, dels Xavi, Iniesta, Puyol, Messi, Valdés, Piqué… Del Guardiola.

Fins i tot sentirà explicar-ho al seu pare (…) Caram el meu pare!… Com li hauria agradat (…) Hauré d’explicar-li a l’Emma que el seu avi era molt culer i de petit em duia al camp (…) Hauré de dur la nena al futbol i explicar-li aquestes coses…

El fill pròdig

(…) Un tio que porta un cartell on hi diu que vol ser enterrat amb la samarreta de Messi. Els culers que ja veuen un any mes en blanc. La riuada incontrolada -incontrolable- de gent a la sortida. El milió de televisions i els seus -banals- directes a peu de camp. Els “futbolista-comentarista“. Els fotògrafs guiris. Els problemes amb la 3G. El Bojan escalfant a la banda. El silenci del Camp Nou. Fer un partit per EFE (…)

I aquell tio -de negre- que es comporta com un cura (…) I a pesar de lo absurd d’aquesta religió, ara -ahir- estic encantat de tornar…

Gol!

(…) I ja fa temps lluito sol. Sota dels pals. L’última resistència. L’Últim intent d’evitar el gol. Aquest món no em farà un gol! (crido fort) per donar-me forces renovades (…) I l’evito. I tot segueix. Fins la següent jugada… Tornaré a evitar-ho (si cal) tornaré a evitar ser batut

(…) Ara toca respirar. Tot segueix, però la pilota és lluny (…) No he de perdre la concentració. Tornarà. El perill tornarà. Estic preparat. Aquí espero. No tinc por (no massa)…  Al cap i a la fi, només és un partit

(…) no?

peluco

(…) Ja ho va dir aquell tant intel·ligent -“El fútbol es asín“-. I no cal que ho jurin, que és aixíns… Que els hi diguin als del Crackòvia, que parodien fins a l’hiperrealisme el futbolista que abans es deia Guti i ara s’anomena Guti. Haz (al més pur estil d’aquell cantant que abans es deia Prince i ara es diu un dibuix).

El futbol és aixins. Hi ha jugadors que col·leccionen mòbils, cotxes o rellotges o qualsevol altra gilipollada (…) I tenen fills celebren els gols fent coses tipus petons al canell o “gronxen” nadons… Collons!. Alguns es passen la vida gronxant (espero que no siguin tots fills seus (…) I d’altres porten els fills a l’entrenament. I no entenc per què no van al cole (…) I es canvien de pentinat per acabar amb un mala ratxa (¿?)

I quan fan un acudit tota una cort de periodistes els riu la gràcia… Encara que sigui sexista o prepotent o el que sigui (…) Mentre les ments pensants es deixen la gola a les tertúlies decidint si tenim crisi, triplete, trisi o criplete (…) I entre tertúlia i tertúlia hi haurà anuncis on sortiran “el más listo de la clase“, “el mejor portero del mundo“, “El niño“, “El profe” (…) Mmmmm… Estrelles d’aquest món… que ompliran pàgines i minuts de tele explicant que encara hi ha lliga, perquè s’ha d’anar passet a passet i tot i que el rival va jugar molt bé ells van fer les coses com tocava i llavors, amb esforç i treball, aquest equip és molt difícil de superar, perquè l’ambient al camp ajuda molt i l’equip està molt preparat i el seu company, fulanito de tal, és una meravella que sempre juga bé el posis a la posició que el posis i a més sempre està disposat a ajudar l’equip, entre broma i broma, perquè l’ambient al vestidor és increïble bla bla bla bla bla bla bla bla…

 

Anunci

(…) Insuportable. Mirar una peli que t’està agradant i que no parin de fer anuncis -per a mi- és insuportable. Dos dies seguits la mateixa historia. Fan a TVE una peli que voldria veure… anuncis i més anuncis… Jo els aguanto…I la Marta ja s’ha adormit fa estona (certament és la millor opció) (…)

I a la una, quan només queden 20 minuts de historia, tornen a fotre una bateria de publicitat… I jo que decideixo que no veuré el final (…) Sort en vaig tenir de fer zàping -just abans d’anar al llit- i poder veure al Guardiola dient que l’Iniesta és genial. Dient que -” és un futbolista que no porta arracades, ni tatuatges, no es pentina, no es queixa” (…) Li hauran d’explicar als S. Ramos, Torres, Guti, Valdés, Deco, Ronaldinho (…) Una bona publicitat per l’Andrés Iniesta…