On es deté l'aigua

(…) Que arrossega totes les misèries, fins la línia (que com deia el Baricco) on s’ajunten la terra i la mar. Arrossega fotògrafs cincuentons als que foten fora de diaris. I autònoms que rebaixen un 30 % les factures per poder seguir treballant (…) A la fi, tot acaba. I les joves promeses sobradament preparades (amb ulls ambiciosos) també… Ells també acabaran a la Platja. Envoltats de fulanos i menganos (…) Tots junts damunt d’una línia de sorra i escuma. Aquella línia (que deia el Baricco), on tota la immensitat de l’oceà, tota aquella massa immensa d’aigua, també acaba.. Hi ha un punt exacte on tot allò acaba.

Las olas

(silenci) de sobte necessari. Temps mort. I res s’atura. Tot segueix -el show debe continuar- i jo no vull saber-ne res (…) I el calor de les vacances arriba. Els 5 Kg de nena, la ITV 2009.

I jo -el silenci- i jo (…) l’Spam del collons- no s’atura. De fet es multiplica… I el que vull és poder mirar-me el món una mica de lluny. Respirar. Mirar al mar sense que que em vingui al cap la cançoneta d’Estrella tonight,tonight,tonight

(…) Mirar el mar i la seva remor, que poc a poc desapareix dins el meu cap, fins que ja no sento res. Fins que tot és blau. I tant sols distingeixo si soc dins o fora per la bromera de l’aigua al trobar-se amb la terra. Que m’explica que res no s’atura (…) tot i el silenci.

Flor de maig

Tot i que una flor no fa prima Vera, el blog que escriu l’amic Alguersuari -i les seves motos- m’alegra aquest matí fosc i refredat. Mati que passaré amb l’amic Joanillo -que ja en fa 40!- i amb la meva estimada i la nena de la panxa (…) Amb banda sonora del Pearl Jam (…) Matí d’Oceano Mar – “O sea…, fijaos ahí, donde llega el agua…, sube por la playa, luego se detiene…, eso es, precisamente ese punto, donde se detiene (…) es eso lo que estudio (…) Ahí acaba el mar”.

Dissabte que he començat amb Rinomer i espero acabar amb un mojito (…) Floretes que -aquest cop sí- fan prima Vera (que diria la Bibi).

Illes

M’ha explicat l’amic Paco, que als Guillem, a Mallorca els anomenen Guiem… I m’ha semblat el nom mes bonic del món (…)

Les coses mes precioses que he conegut sempre estaven a illes… koufi!… La casa de la Chariklia, la platja de Cres, la posta del sol a Amorgós, unes Guinnes a Galway, el vent Inishmore, unes cuixes -conegudes- a Córsega… la gent de Rapa Nui, el mar de Santorini, el vent de Paros, l’escola de Kos, sopar a korcula, els Antonia Font, la ensaïmada de nespres, una gateta rosa a Eivissa (…)

M’agrada molt el nom de Guillem(…)

Μήδεια

Estic al Poble Sec. A Barcelona. Estic a un bar del Poble Sec -amb una colega, la Carme- fent temps. Tenim una feina i fem temps (…) A la radio sona el Serrat… Nací en el Mediterraneo (ni fet a mida)…I la Carme -la Tierz- m’interromp per explicar-me que avui s’ha trobat a l’impressora de la feina un full amb la lletra d’aquesta cançó (jejeje) Parlem de la coincidència… De les vacances… De que ho escriuré al blog.

(…) Poc després ja hem fet la sessió de fotos a la que anàvem… Es tractava de l’assaig d’una obra de teatre…  Fotografio a Jasón, a Medea, Eetes… I cóm no, als Argonautes… I com no, la mitologia grega… I cóm no, la Mediterrania (…) I ja marxem. I jo -no se per què- li pregunto a la directora cóm serà la llum de l’espectacle… I ja és estrany que li pregunti, perquè no m’interessa… No se per què ho pregunto. I ella -molt amable- m’explica que és una llum molt intensa. molt càlida… Molt mediterrània (!¡)

(…) I sortim -la Tierz i jo- al carrer… I tornem a parlar de la coincidència… I li pregunto on anirà per vacances… “Pensava anar als EE.UU”… I marxa (…) i s’atura… I diu que potser s’ho haurà de repensar (…) I ara si. Marxa… Cap el Metro L3, Poble Sec.

Mediterrani

Sincerament. Que donin a Barcelona la Seu Permanent de la Unió pel Mediterrani (…) Vull dir (…) Vull dir, que Ja és rar que alguna cosa ens uneixi, als mediterranis… Pobles -tots ells- Massa antics i fiers com per conformar-se amb res que proposin els altres.

(…) Sincerament (posats a parlar amb sinceritat)… Si d’algun lloc reconec que em sento -amb la ma al cor- És Mediterrani… Y que le voy a hacer… Nací en el Mediterraneo

(…) En lloc m’he sentit millor mai a la vida que collint pedres a la platja del Monsul, al Cabo de Gata… Que prenent el sol a Elaphonisos, a Creta… Que creuant amb moto el pont de Gàlata, amb la Triumph, a Istambul… Que menjant musclos a la península de Peljesac a Croacia, Que en bicicleta -Amb la meva estimada- Pel delta del Llobregat,  Que dormint a una casa de pescadors de Katapola, a Grecia, Que banyant-me a les roques de Còrsega, Que un diumenge d’arròs a Ca la Nuri, a la Barceloneta, Que un dissabte a Calella de Palafrugell, Que un divendres d’estiu a Sitges, Que una tarda freda a Colliure, Que sota una llevantada al Port Olímpic, Que al damunt d’un Ferry salpant d’Ancona, que passejant sota la pluja al delta de l’Ebre (…) Que veient el mar de lluny, mentre recullo la roba al terrat…

A tots aquest llocs i d’altres he conegut gent orgullosa. Barreja de milers de cultures i de milers d’anys… Gent Mediterrània… Gent que potser si – Ara si- Sabran entendre’s i caminar junts.