Καλο ταχιδι

… i la pena m’envaeix tot el cor i m’arrencaria el cor per no sentir-ho i no se que fer i no se que dir i el cap em balla i tot m’envolta i tot el que m’envolta? i tot és pena i tot és diferent i miro al nen i miro a la Esther i penso en tu i no hi penso i penso coses que volia fer amb tu i penso en coses que he de fer i penso i penso i et busco arreu i et trobo dins de tots els que et coneixien i ploro i se que mai vaig conèixer ningú com tu i em sento un inútil comparat amb tu i et recordo l’ultim dia i vas marxar amb mes enteresa de la que mai jo he tingut i no vull pensar mes i penso en el teu somriure i miro la tele i miro al cel…i tot (tot) ets tu, Ricardo… I et trobaré a faltar

FAEMINES DE COLORS

-SubKomandante…Què és això que dus al cap?
– Faeminas… De colors…
– Faemines?….(…)…Això no són organismes aquàtics?
– No… Són flors…Flors de colors… T’agraden?
– Molt… M’agraden molt… A mi m’agradaria tenir violetes cansades als ulls… per un dia m’agradaria…
– Doncs això s’arregla ràpid…Komandante… Conec un racó en l’espai… Un lloc ple de violetes cansades…Podem anar…podem anar komandante?
– És clar… Sóc el Komandante!…Podem anar!…
komandante cridant al “Arzobispo d’Espaaaaññaaaaaaaa”….
– Houston a Sigui Star… Informi…
– Houston…Parla el Komandante Rampes… vostés ja saben que jo mai els mentiria… Que abans de fer-ho em fotria una pantera prenyada pel cul…
– Parli d’una vegada tocacollons!
– Ens prenem un dia lliure…anem a buscar violetes cansades…i feemines…
– Violetes?… No serà que han estat fumant unes “cosillas” que tenen a la nau?… No haurà vingut a visitar-los Sid Vicius?
– Que sid Vicius ni pollas… No sigui pallaso arquebisbe d’españaaaaaaaaaa………nananana…nananaaaaaaaaaaaaa………Que anem a buscar cansades (de color violeta) … per als meus ulls….
– Ahhh…… Haver començat(…) … haver començat amb això Komandante… Que vagi bé…prenguin-se el dia lliure…i truquin a l’arribar per a dir que estan bé…
– Que truqui la teva puta mare tros de tocacollons…
– com?…Repeteixi…no li escolto…. Aquí estem en plena moguda madrilenya i hi ha molt soroll…
– Això!. que!. ja!. trucarem!. a l’arribar.!… Corto!( maltese)…(…).
En marxa Sub Komandante !
– (…) En marxa Komandante…Jo condueixo…

de Rijkaard a Van Hauser

EL MÓN VERD DEL SENYOR RATZKA

Tot el que m’envolta és gris. D’una gran varietat de tons, però gris.
El cel, el terra, l’edifici. M’expliquen que aquest edifici, el nou edifici de l’ONCE, és una meravella de l’accessibilitat. Una meravella
gris de l’accessibilitat… Està dissenyat pensant en ombres i llums, perquè els invidents puguin
orientar-s’hi amb major facilitat. Perquè hi puguin trobar el camí
enmig del gris.
Segueixo esperant al pati de l’edifici. Espero un home que no he vist mai. Ell és alemany, resident a Estocolm. El senyor Ratzka és un
reconegut sociòleg en el camp de les minusvalideses. Ell mateix està prostrat en una cadira de rodes. Des del 1961 necessita assistència individual permanent i ventilació assistida(…) I allà estic jo, enmig d’un mar en escala de grisos. I arriba el professor Ratzka. Em fixo en el seu vestit… El seu vestit també és gris. I els seus ulls són verds, o blaus, o verds i blaus. I ho
il·luminen tot. I amb la seva mirada, l’Adolf Ratzka m’explica que no es rendeix, que la cadira no podrà amb ell. Que ell, el gris el veu verd.