Sorra

(…) Diuen -a algun lloc ho diuen- una de cal y una de arena. O alguna cosa així.

I l’amic Alfonso me’n dona una de cal – i em taladra- amb un disc de Miguel Rios… I el pitjor és que vol vol convèncer-me que m’ha d’agradar. De que és lo millor (¿¿!!!!!!).

Per sort arriba l’ arena. Arena de platja sobre la que ell mateix corre. Platja de delta. Mig riu mig mar… I jo -també corro- ho enregistro. Imagino música de Vetusta Morla.

(…) M’agrada molt la música que fan aquests tios… També han estat arena d’aquest cap de setmana (…) Ja veurem de quin pal va la de cal que ho acompanya (…)

Un cercle perfecte

(…) Feia temps que no veia una imatge tant preciosa. Una meravella d’esfera roja, retallant -l’hotel, l’hospital- els edificis mes alts del Baix Llobregat (…) Es feia difícil conduir i no distreure’s(…) He buscat les paraules per definir-ho -dins del meu cap- i no hi eren (…) A mida que arribava a l’Ikea una estranya cua de cotxes -intueixo que també contemplaven l’espectacle- s’ha anat espessint… Un horitzó de foc camí de la feina. Un círcol rodonissim (…)

He volgut pensar que era un missatge. Un signe inequívoc de que -sempre- desprès de la foscor torna ha sortir el sol (…) I és una obvietat, però a mi -ara per ara- ja em serveix.

Κόκκινο

Ho sento petitona (ho sento molt). No se que més dir-te. Jo no volia que el món que et queda fos així, però és que per aquí només pensen en els diners -vivim la societat del pelotazo– i no els importa ni el futur ni el passat (…) I tant se’ls fot als rics que cada cop hi hagi mes pobres… Sempre que els pobres tinguin crèdit per comprar el que ells fabriquen… I tant se val si el món s’en va a la merda… L’important és guanyar mes i tenir mes (…) Ho sento filla. I no. No em rento les mans… Però és que no puc fer-hi més (…) No!. No em rendeixo. Només és que no se que fer (…) I no sóc perfecte jo -ni de lluny- però tranquil·la petitona, igual de lluny estic de ser com ells.

Alló que el vent s'endugué

(…) No puc creure les fotos. Fotos de la nostra caseta. La caseta dels nostres estius d’infantesa (…) Durant anys, un cartell hi anunciava “Pinedes de l’Armengol. On sempre hi fa sol” (…) Pinedes que envoltaven la caseta de l’avi (…) Pins amb els que vaig fer-me cabanyes i un munt d’arcs… Pins plens de la maleïda processionària (…) Pinyons que vaig menjar crus i torrats. Arbres on vaig enfilar-me per rescatar el meu gat, i on vaig perdre un bonic avió de joguina. Pins que amagaven serps i on jo vaig amagar -definitivament- una navalla del meu pare (…) Pinassa que he escombrat a tones (…) Pins on vam penjar hamaques i gronxadors… I cistelles de bàsquet(…) Pins que fa uns dies el vent s’endugué.

Alló que el vent s’endugué

(…) No puc creure les fotos. Fotos de la nostra caseta. La caseta dels nostres estius d’infantesa (…) Durant anys, un cartell hi anunciava “Pinedes de l’Armengol. On sempre hi fa sol” (…) Pinedes que envoltaven la caseta de l’avi (…) Pins amb els que vaig fer-me cabanyes i un munt d’arcs… Pins plens de la maleïda processionària (…) Pinyons que vaig menjar crus i torrats. Arbres on vaig enfilar-me per rescatar el meu gat, i on vaig perdre un bonic avió de joguina. Pins que amagaven serps i on jo vaig amagar -definitivament- una navalla del meu pare (…) Pinassa que he escombrat a tones (…) Pins on vam penjar hamaques i gronxadors… I cistelles de bàsquet(…) Pins que fa uns dies el vent s’endugué.

Contacontes

Ok. El llibre electrònic  funciona… I és molt útil i sostenible. I -no en tinc cap dubte, jo- és el futur que ens espera (…) I sí… Hi haurà qui digui que serà la democratització de l’escriptura… Ja!. Cóm si tothom sapigués escriure (…) I els escriptors?, els bons escriptors, vull dir… Què faran?. Què faran quan -igual que als mals escriptors- els pirategin els llibres i els pengin a la xarxa?… Per què els escriptors no son músics… Ells no poden fer bolos… O potser sí. Potser hauran de tornar a viatjar de vila en vila explicant histories. Hauran d’exercir de contacontes (…)  I potser d’aquí a uns anys tornarem a tenir arbres que -de nou- no ens deixaran veure el bosc.

Me voy pal pueblo

Hoy es mi día (…) Me voy pal frio (…) Als esmorzars amb “Misterios” -altrament anomenats Mostachones-, a la tele que es veu fatal, la no cobertura del mòbil, el Brunito, els oms, la font, el Nemesio -i la resta-, les guatlles escabetxades… El fred a casa, el fred al carrer, llegir -molt-, La N211, el pà d’Alcorisa, el Brunito, El carrer “De La Cuesta” i la casa Ciércoles, el carrer Major i la nova casa Ciércoles, les “cocheras”, les joguines destartalades del nen, l’estufa de llenya, les birres a l’ACRO, les rises amb l’ Esther, els passejos amb la meva estimada, el Brunito, el patio, el escalón, el Brunito a totes hores, l’Angelines i els seus menjars, els nens amb galtes vermelles, el nas sec,  les mini-habitacions, el vent glaçat, els carrers buits, las tinajas del granero, el moble bar (bola del món), els pitillos sota la lluna, el silenci, el frontón, els fòssils, l’absència de notícies (…)

El silenci a la nit, el camió abandonat, les històries de gent i noms – on sempre em perdo-, el cel… La dificultat de navegar per Internet amb tant poca cobertura (…)

Me voy pal pueblo con alegría (…) Me voy pa Los Olmos, hoy es mi día…

Olives mortes

Les olives negres que em va portar l’Olivé, de Tarragona (curiós que fos l’Olivé) fa 15 dies que moren soterrades en sal gruixuda… Patiran la mateixa sort 15 dies mes… I després rentaré els seus cossos, els ungiré amb una barreja d’oli i all i ja les podré guardar (…) I descobrir si he estat capaç d’elaborar olives mortes… ελιές (…) I potser compraré una ampolla d’ Ούζο… I esperaré que arribi un dia de festa i sol, convidaré a la meva estimada -que no beurà ni una gota de licor- a fer un aperitiu al balconet… A la tauleta que vaig comprar -i transportar en moto- al Leroy Merlin (…) I potser estarem molt contents i farem l’amor…

I a mi no m’agrada matar!… Però he hagut de fer-ho… Era imprescindible… Si volia que tot això passés, el primer pas era matar-les…. I potser -i només potser- la fi justifica els mitjans.

Illes

M’ha explicat l’amic Paco, que als Guillem, a Mallorca els anomenen Guiem… I m’ha semblat el nom mes bonic del món (…)

Les coses mes precioses que he conegut sempre estaven a illes… koufi!… La casa de la Chariklia, la platja de Cres, la posta del sol a Amorgós, unes Guinnes a Galway, el vent Inishmore, unes cuixes -conegudes- a Córsega… la gent de Rapa Nui, el mar de Santorini, el vent de Paros, l’escola de Kos, sopar a korcula, els Antonia Font, la ensaïmada de nespres, una gateta rosa a Eivissa (…)

M’agrada molt el nom de Guillem(…)

(Ctrl+B)

El negre és l’absència de llum visible, o la suma exhaustiva de pigments de colors (…) Em ve al cap allò de l’ampolla mig buida o mig plena.

(…) I per mi el negre – Ja que tracto de ser positiu- M’agradaria que fos la suma de colors – De tots els colors- Però si el Dilluns Negre, va caure la borsa… La pesta és negra… A més de el dilluns també hi ha Dijous, Primavera, Setembre i Juliol – I tots son negres– La màgia Negra, llista negra, Marees negres, mercat negre, humor negre (pfff)

(…) Els Burkas, els cures, els camises negres, Dracula… Tots vestits de negre.

(…) No se… A mi m’agraden molt els gats negres, el blog 8negro, els forats negres… Potser no m’haurien d’agradar. potser te a veure amb les meves ganes de veure l’ampolla mig plena.