L'home del nassos

(…) Que diu.en que té tants nassos com dies li queden a aquest blog… Ara toca imprimir-ho tot, ficar-ho a la bonica carpeta que (ja) tinc preparada i guardar-ho (per  cert, gracies per llexir-me!)… Potser més endavant m’ho miraré (Espero que m’agradi el que hi veuré). Potser ara toca obrir un altre espai diferent. Potser a un altre servidor. O, potser, com deia aquell que fa pocs dies va fer 80 anys, potser ara això no toca…O sí (…) No sé, qui sap… Els processos de fotosíntesi són espontanis…s’inicien i s’acaben quan menys t’ho esperes… Sovint marcats pel canvi de les estacions (Fi)

l'ofici de trapezista

No és fàcil, concentrar-se en fer la filigrana, quan la música ressona tan fort (…) Demano silenci. Silenci i distància. Silenci, distància i respecte. Silenci, distància, respecte i atenció. Silenci, respecte, distància, respecte, atenció i alegria… Un minut de silenci, la música que es torna crepuscular, la respiració que es deté, els ulls que s’obren tant com poden… TacháN!. Ja està… Ja tinc 40 (…) I 50 i pico amics que deixaran (obligats, diríem) el diari on vaig passar un munt anys de la meva vida… Una quarta part d’aquest total de 40 (…) Slenci… Silenci, respecte, distància, atenció i alegria per als meus amics que marxen de l’Avui.