Arxivar per Setembre, 2008

Lleons a El corte inglés

Posted: 30 Setembre 2008 in Barcelona, gats, General

balco1.jpg

Raval.1999. (c) XavierBertral

http://wwww.avui.cat/article/tec_ciencia//42158/lleons/subhasta.html … El que em faltava per veure ( parlant d’animals, i gats, felins, etc…).

Invertim milions per portar de nou una tortuga extingida fa un munt d’any a un hàbitat on és impossible que que prosperi,però no som capaços de trobar un destí adient (a Àfrica,per exemple), per aquests animals…

Que cony ens han fet per mantenir-los en captivitat?… Quina pena…

(…)

Això em recorda un vídeo que hi ha al you tube …

http://www.youtube.com/v/H9Vc8xNh7LU&hl=es&fs=1&rel=0&color1=0x006699&color2=0x54abd6

…És un vídeo que m’encanta…Una historia preciosa (que diu molt del animals salvatges)… Hi ha una dada que és incomprensible…Aquest petit lleó,el van comprar a Harrods! (¿?)

(…)

Potser podrien posar en venda els de Rio León al Corte Inglés…Potser apareixeríem un munt de persones disposades a comprar-los per alliberar-los…

(…)

Ja se que és un somni (estúpid)…. I que?…Més estúpid és subhastar animals (com nosaltres).

Tapetum Lucidumque

Posted: 29 Setembre 2008 in gats, General

careto.JPG

Barcelona, 2000 (c) Xavier Bertral

Els egipcis anomenaven els gats Mau (que no miau…), que vol dir (volia dir) veure… I de veure ja en veuen, els gats…Ho veuen tot… En blanc i negre, això si… i amb visió binocular (m’encanta la mirada guenya d’alguns gats).

(…) I cóm hi veuen de nit!… Adoro la sensació d’estar a fosques amb un gat, i sentir com es mou al teu voltant… Obres el llum i el gat et mira pensant -” que passa?”-… Hi veuen tant per una capa re-flectant que tenen al fons de la retina (tapetum lucidumque )… Em penso que el nom no deixa lloc per dubtes, no?… Aixó si… Tenen el valuós ajud del bigotis (que son autèntiques antenes super sensibles)…

(… )

M’agrada la sensació de un cop dormit sentir ploure… I la de sentir el gat que burxa… Em fa dormir bé…. I el ronroneig del gat… prrrPRRRrrrrrRPPRPPRPppppprprrrrrr…prpprpPPRPRrrpprprpppprrrrrrrrr…….

(…) 

Potser els egipcis, quan van domesticar-los (ara fa 40 segles), també buscaven aquest efecte sedant a per a dormir (jeje)…

Despullar-se

Posted: 29 Setembre 2008 in General, Internet, periodisme
Etiquetes:

06.jpg

És interessant, això del blog…De vegades t’oblides de que tothom pot llegir-te (mirar-te)… Fins i tot sense voler-ho, pots trobar la web com una finestra (oberta).

I llavors, de sobte, et trobes amb un comentari que no esperes… Peró que mai pot ser invasiu, perquè ets tu qui ha deixat la porta oberta…No hi ha secrets.

(…)

Llavors passa el temps (el blog creix)… Les lletres s’acumulen… i de tant en tant perds la vergonya… O t’oblides (com diuen els passa als de Gran Hermano)… I et despulles… I veus que no passa res… Que et senta bé…Que et fa feliç fer-ho (exhibicionisme?borrachera?)…

(…)

L’altre dia vaig veure el Gran Hermano 10 (SI!, qué passa!)… Però allò no era despullar-se deveritat… Era teatre (del dolent)… Sortia un tio de Sabadell pendent d’assemblar-se a Jim Carrey (i no li sortia… i feia pena)… Unes noies amb minifaldilles, escots palabra de honor (palabra de honor que daban pena), i tota la estona pentinat-se… I la Milá (no coment)…

Espero que el món dels blogs no acabi sent això… Peró és difícil… Ja veig la punta de l’iceberg al FaceBook,etc…

Quan això passi,potser hauré de buscar un nou espai on despullar-me (a gust)…

furbol?

Posted: 28 Setembre 2008 in General
Etiquetes:

futbol.jpg

Sense ser massa futbolero (lo just), sense patir ni emocionar-me massa amb els partits (del barça, en el meu cas)… Lo de Dissabte a la tarda em penso que és la millor manera de convertir una cosa mes o menys interessant, en una merda depriment de la que el millor es mantenir-se ben lluny…

Dissabte, vaig cometre l’error de voler veure el partit (EL GRAN DERBY)… sense grans preparatius (ni tant sols hi havia una pizza i birra)…Pero vaig pensar que era un partit que podia estar be, i ja que el donaven a TV3 (i jo no currava…), doncs, això…Volia veure’l…

L’àrbitre (el pèssim arbitratge), els impresentables de les bengales, el que van saltar al camp, els garrulos del futbolistes celebrant la victòria davant dels ultres i tota la estupidesa supina que va envoltar l’espectacle lamentable de dissabte, (ara si) em situen a anys llum d’Aquest món…El món del futbol…Que sens dubte no és un esport, sinó un negoci (cutre) i lamentable… I si no que li expliquin al senyor o senyora que tracti de portar un nen a les 22:00 h a veure el partit (i ames de l’hora es trobi amb allò)…

(…) I per cert… Si uns tios es posen unes insígnies d’un club i cometen delictes…El club en qüestió no pot denunciar-los?… No se com articular-ho jurídicament, però….. No pot?…. I si ho fessin tots els clubs per sistema i sense contemplacions… No serviria de res?

(…)

Em penso (ESPERO) que trigaré molt a tornar a veure un partit…

Cinnamon

Posted: 28 Setembre 2008 in gats, General

xile1.JPG

Chiloé. Chile. (c) Xavier Bertral

El meu avi Siscu, es va quedar cec amb mes de 20 anys… Per una malaltia anomenada Retinisis Pigmentosa… Afecta a poca gent i te un origen genètica (i evidentment, jo puc portar aquest gens).

La retinosis pigmentosa només afecta als humans i als gats… I el primer gran pas que s’ha fet al respecte va ser fa poc, quan uns científics dels EE.UU van modificar genèricament una gata per que desenvolupes retinosis…La gata s’anomena Cinnamon (aquest nom és preciós!)…

Els científics, han aconseguit el Genoma complert de la gata…I això és el primer cop que s’aconsegueix, i (simplificant-ho molt ), servirà per lluitar contra aquesta malaltia i d’altres, com el VIH… També podran sumar aquest coneixement al del altres genomes de mamífers desxifrats fins ara…

La Cinnamon és una gata preciosa ! … Nortamericana…Hi ha una altra Cinnamon cat… en aquest cas és Made in UK… i es tracta d’una cosa molt menys transcendent ( http://www.cinnamoncat.com/ )…

Bigotis com agulles

Posted: 26 Setembre 2008 in gats, General

finestra.jpg

Finestra. Sants. Barcelona (c) Xavier Bertral 

He conegut molts gats, a la meva vida (que és només una)…

La Mixina era una gata que vivia al bosc, a Les Pinedes de L’Armengol, els veïns l’alimentàvem… Va tenir deu o quinze camades de gats… Els pits li arribaven al terra…Crec que tots els gats que hi ha per allà son descendents seus…

La Leica (la meva Leica)… Cóm la enyoro (…). La Nena… Que la tenia de dur pel carrer en braços, sinó no callava…I va parir dins del meu llit…

EL Velcro… Un fillet de la Nena… Quina bestia de gat!. L’Herodes…Sempre etern…El nostre gat de la infància, que va morir enverinat. La Peggy, el Lupo, la Maitea i el Negrito…Els gats de la meva germana. La Lolita… Que es deia Hola, després Lola i finalment Lolita.(…)El Flip… I es seves cagaleras, el Munchie… de la Bibi, la Crema…del Pere, la Nit… de L’Eva, el Nino… del pares de l’Asther, el/la Isis…De la Silvia, el Gato…Del Fly i l’Eva… I tants altres…

(…)

Un dia, al Montseny donant-li menjar a un gat (tenia tanta gana) que em va mossegar el dit i mel va travessar… No va ser una mossegada de ràbia… Va ser mastegant!…Va confondre el dit amb el tall de fuet que vaig oferir-li (quina sensació mes estranya).

(…) El dia que vaig portar a la Nena a esterilitzar i van ensenyar-me els ovaris que li havien tret, gairebé em desmaio… Vaig tancar-me al wc del veterinari per estirar-me a terra…

L’Herodes era el rei dels terrats i les va viure de tots colors (es va perdre, el vaig rescatar uns quants cops i finalment el van enverinar)…

Fa uns anys vaig escriure una narració curta… El dulce sabor de las pecas… Això son alguns fragments(on parlo de gats):

– ” … Vi unos ojos amarillos reflejados en el cristal. Me estiré. (mientras me frotaba la boca con la mano) y olí alrededor (nada especial). Un gato atrapado en un cuerpo de hombre… Sólo me delataba la mirada… Y algún movimiento demasiado zalamero. no me gustaba mi destino ni mi vida. El cuerpo me venía grande… Así que pasaba la mayor parte del teimpo esperando que cambiara mi suerte.

(Sentado en la ventana) tomando el sol… No necesitaba beber, ni comer. El aire me enfriaba el pelo caliente por el verano… El sol me hacía guiñar los ojos… Y todos los olores del mundo. Mi nombre era Olivier y pasaba el dia soñando en volver a ser un gato. Soñaba con ello de noche… De día. la idea me acompañaba siempre, a cada minuto. Miré la cama, a mi izquierda (un poco más a mi izquierda). La luz silueteaba el cuerpo de una mujer flaca, desnuda… Y a primera vista suave. El pelo le ardía y en cambio tenia la piel de gallina en los brazos. La observé (…). Sonrió… O eso me pareció…

Supe que la quería… Estaba colgado por ella. No era extraño, era un gato… Un encantador de gatas. 

Me olvidé de todo mirando como (mi amada) dormía. Pensé en morir por ella, saltar al vacío y matarme… Para demostrarle mi amor dle mmodo más brutal posible. Tampoco quería hacerle daño, así que dudé… Distraído, perdí el equilibrio (culpa de un cuerpo demasiado grande) y caí de la cornisa… Y mientras caía, cerré los ojos y pensé en como olía mi amada, la cautivadora, la reina de la noche… Imaginé que volvía a estar con ella y recordé que esta sería la número tres de mis siete vidas” -.

(…) – “Vi mi rostro reflejado en el retrovisor de un Wolksvagen escarabajo. Era un gato. Un enorme gato rojo, con bigotes como agujas de punto. Me hizo sonreir… Sonrisa a la que todos respondieron  psssss….pppsssss….pppssppppssppp…pppsssss. Me acerqué a Marhiona y me tumbé sobre ella a tomar el sol”- … – “Al atardecer, cuando las golondrinas volaban más bajo, Asther me cogió en brazos, mordió dulcemente los labios de Marhiona (sentí celos, yo también quería ese mordisco)… Y agarrándome fuerte caminó hacia el rio… cuando el agua me entró en la nariz arañé con fuerza la camiseta de mi amiga- “.

(…)

A totes aquestes estàn parlant per la tele (Canal 33) de Peixos Gat  gegants de l’Amazonas… Aquests si que foten por!

El que dura un tortell

Posted: 26 Setembre 2008 in General, periodisme

alba1.jpg

Abans d’ahir vaig veure un accident d’una moto (un scooter petit) a L’Hospitalet… Era una noia i no es movia del Terrer…Espero que estigui be..

Em vaig recordar de L’Alba…Una noia que vaig conèixer fa un temps a l’Institut Guttmann (a Badalona)… …

(…)

Des d’aquell report no n’he sabut res mes, d’ella… És el que te el periodisme. Formes part de les coses l’estona que dura la noticia. Després ( ) res…

Suposo (Espero) que l’Alba estigui a casa… Que estigui bé (que estiguis bé Alba).

(…)

Aquell dia (proper a reis), amb l’Alba, la seva Mare i una amiga, em vaig menjar el millor tortell de reis de la meva vida (ho juro)… I realment em vaig sentir feliç… I proper a una noia que coneixia de 1 hora (i em recordava a una companya que es diu Marta Pérez)…

Una visita a L’institut Guttmann t’ensenya la força que s’ha de tenir per superar una paràlisi… Jo no se d’on cony treuen la força algunes persones… No en soc ni de bon tros així, jo.

És la mateixa força que va tenir el meu amic Ricardo fin el mateix segón en que ens va deixar per sempre (jo no havia vist mai res de semblant…Algú tant fort d’esperit).

La mateixa força que tenen tots aquells als que no els arribo ni a la sola de les sabates. Almenys ara. I em penso que molt m’hauria d’esforçar i superar-los com a persona per arribar-hi.

(…)

L’accident que vaig veure em va fer pensar en tot això…En l’Alba, que també va patir un accident de moto…En el Ricardo, que era traumatòleg a la Vall d’Hebron… I sempre em parlava d’accidents de moto…Sabent que jo sempre vaig en moto… Creant un sortilegi per protegir-me…

(…)

Jo no oblido. (Algunes coses) no les oblido mai… Algunes fotos (totes), algunes persones (com el Ricky), alguns gats (com la Leica), alguns moments (alguns)… I per descomptat no oblido el tortell de reis amb l’Alba.

Bertrals

Posted: 26 Setembre 2008 in elefantentreffen, General

her.jpg

Her Bertral. Deutschland. 2005 (c) David Oller

Avui he rebut un correu (e-correu és clar) de la Carme Bertral… No la conec, jo a la Carme… Tant sols se que es diu Bertral, i que s’ocupa de reunir a tots els Bertral un cop l’any per fer un dinar… Em penso que tracta de construir un arbre genealògic de la famila…

Segons diu Internet (i no se si és cert o no), de Bertrals n’hi ha 58 (42 a Barcelona i 13 a Lleida)… I això el converteix amb el cognom 3750 en el ranking de popularitat a Espanya (a uns quants llocs de distància dels 1.467.460 García… El més popular).

(…) Sort que la Carme no es diu García.

De Bertral se’n troben de molt diversos (tot i ser poquets), mecànics, restauradors, periodistes, Metgesses, assessors fiscals, Músics (una mezzosoprano), il·lustradors, comunistes, futbolistes (a l’Argentina), freaks  , Un vi (1995 Guy Chevalier “Les Bertrals)… I estic jo… Que em dic bertral ( com la meva mare) tot i que el meu pare (al que enyoro mes que a ningú del món),es deia José Gallardo… I per coses de la vida … Aquí he acabat jo… Her Bertral…

(…)

I El proper cap de setmana, la Carme Bertral (que el meu germà diu que és molt simpàtica… I lectora d’aquest blog), farà una nova reunió de Bertrals a Palau de Plegamans…I jo m’ho perdré per que treballo…

Lolita

Posted: 24 Setembre 2008 in gats, General

_mg_7174.JPG

Lolita. Raval. Barcelona (c) Xavier Bertral

 Fa uns anys van deixar-me al meu càrrec (un any) una gateta preciosa. Va convertir-se en la meva primera model. Me l’estimava molt. Quan va arribar es deia Hola, al cap de pocs dies ja es deia Lola i va marxar de casa dient-se Lolita…

(…) Això em fa pensar en un llibre que vaig lleixir (l’any 2006). El llibre es diu Lolita, i l’autor és Heinz Von Lichberg. Es tracta d’un conte gòtic, escrit 40 anys abans de la Lolita de Nobokov… Al pròleg del llibre, es compara les dues obres, dient que s’assemblen tant com una rosa i un hipopòtam…

No s’assemble. No… Però a la “primera” Lolita (la de principis de segle), també apareix un Home gran (alemany), que és seduït per una adolescent d’Alacant…

(…) Qui sinó Nobokov seria l’únic que podria dir-nos si la va plagiar…. En tot cas, el que sembla clar és que va ser una inspiració (que jo intueixo lícita)…

La mateixa inspiració (o semblant) que vaig trobar a la meva lolita per seguir retratant gats…Tot i que molta altra gent també ho fa i ho ha fet…

Ara… Si el que vols son coses inèdites (i m’atreviria a anunciar irrepetible), doncs una visita a la web de l’home gat…. http://www.stalkingcat.net/

(…) D’on deu sortir inspiració d’aquest individu?… (…) Prefereixo no saber-ho…Em quedo amb la meva Lolita

Rock i Roll

Posted: 24 Setembre 2008 in General, Musica
Etiquetes: , , , ,

0008.jpg 

I escolto Sons&daughters a tota hòstia.I em fa sentir be. I no es tracta de la música, es tracta del rock. De la força del rock. I canvio el cd, ara és white Stripes. I la pell se’m posa de gallina, i és pel volum, pel poder d’una guitarra damun del meu organisme. I ara poso Pearl Jam (State of love and trust). I apujo encar mes el volum!. Ide cop vull escoltar totes les cançons de Pear Jam. I la veu de L’Eddie Vedder m’emociona. I recordo l’últim concert que vaig veure d’ells, a Badalona. I a mida que em venen al cap les cançons necessito posar-les. I és casi compulsiu (o totalment compulsiu). I em transformo en una mena de Dj a lo basto. I cada cop apujo un pel mes el volum. I el meu cos s’acostuma a la canya, em sembla que sona poc (i penso que d’un moment a l’altre apareixerà el veí). I ja se que és aquesta sensació, aquesta emoció no és nova (de tant en tant em passa), acostuma a ser en dies que tinc festa ( i jo demà en tinc). I ja no puc parar, he remenat tots els cd’s… I en poca estona he canviat dels Pixies a The Cult, Ramones, The Who, Franz Ferdinand, de nou Pearl Jam, Offspring, Guns&Roses, The Stranglers,The Cars, Torno a The Who, The Jam, P.J Harvey, U2, Violent Femmes, Velvet Underground, New York Dolls, Blondie, Red Hot Chilli Peppers, AC/DC, R.E.M, The Smiths, Led Zeppelin, Elvis Presley, Joy Division, The Pogues, The Clash… I repasso la meva vida (la musical). I tinc la pell de gallina (ho juro), mentre escolto al Peter Townsend (i l’imagino amb la guitarra, fent molins amb el braç). I em sento feliç de saber el que és el rock.