Finestra. Sants. Barcelona (c) Xavier Bertral
He conegut molts gats, a la meva vida (que és només una)…
La Mixina era una gata que vivia al bosc, a Les Pinedes de L’Armengol, els veïns l’alimentàvem… Va tenir deu o quinze camades de gats… Els pits li arribaven al terra…Crec que tots els gats que hi ha per allà son descendents seus…
La Leica (la meva Leica)… Cóm la enyoro (…). La Nena… Que la tenia de dur pel carrer en braços, sinó no callava…I va parir dins del meu llit…
EL Velcro… Un fillet de la Nena… Quina bestia de gat!. L’Herodes…Sempre etern…El nostre gat de la infància, que va morir enverinat. La Peggy, el Lupo, la Maitea i el Negrito…Els gats de la meva germana. La Lolita… Que es deia Hola, després Lola i finalment Lolita.(…)El Flip… I es seves cagaleras, el Munchie… de la Bibi, la Crema…del Pere, la Nit… de L’Eva, el Nino… del pares de l’Asther, el/la Isis…De la Silvia, el Gato…Del Fly i l’Eva… I tants altres…
(…)
Un dia, al Montseny donant-li menjar a un gat (tenia tanta gana) que em va mossegar el dit i mel va travessar… No va ser una mossegada de ràbia… Va ser mastegant!…Va confondre el dit amb el tall de fuet que vaig oferir-li (quina sensació mes estranya).
(…) El dia que vaig portar a la Nena a esterilitzar i van ensenyar-me els ovaris que li havien tret, gairebé em desmaio… Vaig tancar-me al wc del veterinari per estirar-me a terra…
L’Herodes era el rei dels terrats i les va viure de tots colors (es va perdre, el vaig rescatar uns quants cops i finalment el van enverinar)…
Fa uns anys vaig escriure una narració curta… El dulce sabor de las pecas… Això son alguns fragments(on parlo de gats):
– ” … Vi unos ojos amarillos reflejados en el cristal. Me estiré. (mientras me frotaba la boca con la mano) y olí alrededor (nada especial). Un gato atrapado en un cuerpo de hombre… Sólo me delataba la mirada… Y algún movimiento demasiado zalamero. no me gustaba mi destino ni mi vida. El cuerpo me venía grande… Así que pasaba la mayor parte del teimpo esperando que cambiara mi suerte.
(Sentado en la ventana) tomando el sol… No necesitaba beber, ni comer. El aire me enfriaba el pelo caliente por el verano… El sol me hacía guiñar los ojos… Y todos los olores del mundo. Mi nombre era Olivier y pasaba el dia soñando en volver a ser un gato. Soñaba con ello de noche… De día. la idea me acompañaba siempre, a cada minuto. Miré la cama, a mi izquierda (un poco más a mi izquierda). La luz silueteaba el cuerpo de una mujer flaca, desnuda… Y a primera vista suave. El pelo le ardía y en cambio tenia la piel de gallina en los brazos. La observé (…). Sonrió… O eso me pareció…
Supe que la quería… Estaba colgado por ella. No era extraño, era un gato… Un encantador de gatas.
Me olvidé de todo mirando como (mi amada) dormía. Pensé en morir por ella, saltar al vacío y matarme… Para demostrarle mi amor dle mmodo más brutal posible. Tampoco quería hacerle daño, así que dudé… Distraído, perdí el equilibrio (culpa de un cuerpo demasiado grande) y caí de la cornisa… Y mientras caía, cerré los ojos y pensé en como olía mi amada, la cautivadora, la reina de la noche… Imaginé que volvía a estar con ella y recordé que esta sería la número tres de mis siete vidas” -.
(…) – “Vi mi rostro reflejado en el retrovisor de un Wolksvagen escarabajo. Era un gato. Un enorme gato rojo, con bigotes como agujas de punto. Me hizo sonreir… Sonrisa a la que todos respondieron psssss….pppsssss….pppssppppssppp…pppsssss. Me acerqué a Marhiona y me tumbé sobre ella a tomar el sol”- … – “Al atardecer, cuando las golondrinas volaban más bajo, Asther me cogió en brazos, mordió dulcemente los labios de Marhiona (sentí celos, yo también quería ese mordisco)… Y agarrándome fuerte caminó hacia el rio… cuando el agua me entró en la nariz arañé con fuerza la camiseta de mi amiga- “.
(…)
A totes aquestes estàn parlant per la tele (Canal 33) de Peixos Gat gegants de l’Amazonas… Aquests si que foten por!