7 minuts

(…) la meva tele és plena d’estranys opinador que en saben de tot… I apareix l’Stoichkov que resulta que es disputa amb el Canut ¡ una tal no se que, a veure qui en sap més de premsa del cor (¿?). Un gran coneixement en deu tenir el Hristo, deu haver-li quedat d’aquella vegada que van segrestar al pare del Romario i un munt de periodistes esperaven al Camp Nou i ell va fotre d’osties a un col·lega d’un diari esportiu (que no va poder denunciar-ho per que el seu diari es va acollonir!).

I ara surten  un munt d’idiotes que repeteixen no se que d’un cafè del ZP… I un actor que han fet una peli senzillesta (potser 7 minutos)  i tonta però parla dels seu paper com si fos una exercici de psicoanàlisi i introspecció més enllà de les fronteres conegudes (…) I tots es van quedant a la meva tele. Cada dia costa més no veure’ls (fins i tor si miro molt d’aprop, dins dels tubs, em sembla veure trocets d’americanes i camises enganxats… Ostia. Si m’apropo molt em fa pessigolles a les pestanyes…

Haber pedido muerte

(…) I el Millet que pagava als partits de tort i dret, i les fundacions dels collons repartint-se el botí … I els cabrons de Santa Coloma i (…) I l’imbecilitat de l’ex-President que va i diu (li diu al Xavier Bosch… Al seu programa) que d’això millor no parlar-ne… Diu que s’ha de deixar córrer per no pendre tots mal(¿?!!) El “això ara no toca” en versió vell penós que (ara sí) repapieja (…) I els de Valencia, Gurtel, Alcorcón i totes les merdes que no sabem ni sabrem. però això sí… O’clock (i sovint trimestralment) tots nosaltres seguim pagant (…) Per cert President… I tant que toca… Ja triga a començar a explicar-ho tot… I si ara prenem mal, doncs mala sort (haber pedido muerte).

L'home anunci

hjhjhjhhlhh 

I jo tan tranquil, mirant la tele, a casa. Al sofà. I m’agrada aquesta sensació de no pensar massa i veure cosetes a la pantalla. Asseure’m al costat de la meva estimada (…) I ara -Collons!- em fan decidir si prefereixo baixar me – al mòbil- l’Osito Bernie Enamorado, o el no se que osties… I em fan un munt de preguntes, del tipus si el meu xampú m’elimina la caspa (…) I em diuen que no ets prou bona mare -i pare, suposo- si no li dones natilles Danone al teu fill.

I ara resulta que em volen vendre sí o sí, un munt de merdes que no em calen per res, tot i que de la manera que ho diuen semble vitals. Llavors m’assabento que menjar ha de ser una cosa divertida, que segons el cotxe que tinguis viuràs d’una manera o una altra, que ja han arribat les rebaixes a El Corte Ingles (…) I una lliçó de ciència -no és màgia- que ens dona Actimel amb un Power Point i la Susanna Griso (que signa cóm a periodista i mare!)

(…) No tinc ni idea de quanta estona fa que miro anuncis. Ni tant sols recordo el que mirava. Ja no m’interessa. En l’estona que porten he anat al vàter, m’he fet un té, i tot i això m’he menjat una bateria insuportable de publicitat (…) Em penso que m’he empatxat.

L’home anunci

hjhjhjhhlhh 

I jo tan tranquil, mirant la tele, a casa. Al sofà. I m’agrada aquesta sensació de no pensar massa i veure cosetes a la pantalla. Asseure’m al costat de la meva estimada (…) I ara -Collons!- em fan decidir si prefereixo baixar me – al mòbil- l’Osito Bernie Enamorado, o el no se que osties… I em fan un munt de preguntes, del tipus si el meu xampú m’elimina la caspa (…) I em diuen que no ets prou bona mare -i pare, suposo- si no li dones natilles Danone al teu fill.

I ara resulta que em volen vendre sí o sí, un munt de merdes que no em calen per res, tot i que de la manera que ho diuen semble vitals. Llavors m’assabento que menjar ha de ser una cosa divertida, que segons el cotxe que tinguis viuràs d’una manera o una altra, que ja han arribat les rebaixes a El Corte Ingles (…) I una lliçó de ciència -no és màgia- que ens dona Actimel amb un Power Point i la Susanna Griso (que signa cóm a periodista i mare!)

(…) No tinc ni idea de quanta estona fa que miro anuncis. Ni tant sols recordo el que mirava. Ja no m’interessa. En l’estona que porten he anat al vàter, m’he fet un té, i tot i això m’he menjat una bateria insuportable de publicitat (…) Em penso que m’he empatxat.