no news, calma xixa

(…) Mentrestant els dies passen. I aquí no passa res (o si) La Fonda segueix esperant els seu nou emplaçament a l’ARA, el Segura ha guanyat el Premi Pla (…) ja han vingut els reis, el tió i tots els altres (…) a Argelia plouen osties, i a l’Irak, i al Sudan, i a Tanzania i a Afghanistan, i a Pakistan…Cents i cents  de fotos segueixen passant per davant meu cada dia. I jo segueixo com sempre. Mes o menuys com sempre…Pensant si aquest any aniré o no a Alemanya (…) Alló que els anglesos diuen de no news, good news (calma xixa).

Noies (una mica massa) primes

L’únic Land que havia vist al saló era Rover. I ara apareix el Lorenzo -el motorista sobraillo aquell- i porta un còmic del seu land (se’m posa la pell de gallina). El guió del tbo és d’ell mateix (…) Ell i el seu món (el seu món i ell). L’any passat una biografia… Primera pedra de la bibliografia…És que no tinc paraules.

Al còmic hi surt el Nadal -i ell li guanya un partit de tennis- el Nacho Vidal (¿?) l’Eto‘o, el Puyol, l’Stallone. (En fí) Tot un abans i un desprès en el món de la bande desinée.

(…) I la cirereta!. Ara m’explica l’amic Paco que el motorista gladiador demana permís a Yamaha per pintar la moto dels colors del Barça (!¡)

Vaja. Em recorda a un pilot italià (diguem-li Rossi) pluri campió, que l’any passat va pintar la moto quan la selecció italiana va guanyar el mundial… Que original nano… potser el proper llibre haurà de ser de màrqueting, o de disseny gràfic…

(Mm¿mm?) Sembla que entre les hostesses el puto còmic te èxit. potser soc massa dur. No semblen males noies. Una mica primes (sempre tenen fred). Segur que el Lorenzo tampoc és un mal noi. Posaria la ma al foc… Se li veu als ulls.