La nevera

(…) Joder!. I què collons faig jo ara?. Vacances?… Sona a cachondeillo que em quedi sense feina i encara vinguin a dir-me que m’ho prengui com unes vacances (…) Hivernar. Això sí que seria profitós. I La puta d’oros! agafa’t tu les putes vacances!. I no em calen idees… Ja en tinc un munt… La primera seria anar demà a currar (…)

Collons… Que no dramatitzo… No parlo de sobreviure, o de tornar a treballar d’aquí a unes setmanes -o dies o mesos- o de ser autònom o de si sóc la polla. i si sóc un professional como la copa de un pino…. Parlo de demà.

Demà em llevaré amb ben poca cosa a fer i em cagaré en la mare que va parir la mala sort que he tingut tota la meva vida professional. I la merda d’anys que he perdut aquí i allà, i el munt de cops que he hagut de començar de nou. I la merda d’empreses que tenim -i que em penso ens mereixem-.

I demà serà cóm avui. Amb l’estranya sensació d’anar veien gent que estaà treballant, i jo no – Jo ja no- (…) Avui he pensat molt en Los lunes al sol (…) I demà toca martes al sol…

I demà tot serà una merda. I jo tornaré a escoltar el cd d’Amaral… I aquesta serà la prova més clara de que és un dia de merda.

I no!. No són vacances (…) I collons, ja se que m’en sortiré, però estic a l’atur i no de vacances.

Guanyar-se la vida

(…) Les coses no son fàcils per ningú -que dirien els Antònia– i jo no en sóc una excepció. No pinta bé. El tema feina no pinta gens bé (…) I no es tracta de subsistir o no. Ni de superar -de nou- la prova (…) Es tractaria de viure sense pensar sempre en feina, diners, hipoteques, despeses, autònoms, facturació…

(…) Es tractaria de viure -fàcil o difícil- sense que tot fos sempre el mateix (…) Es tractaria de què -per fi- es veiés que encara que poc a poc, l’espècie encara està en procés evolutiu.

(…) I potser avui no és el millor dia per escriure d’això (…) Avui el cap el tinc ple de negre… La incertesa m’arracona i no em deixa gaudir de les coses (…) I hòstia!. ja la conec aquesta sensació. Massa anys -des de el 90- que la visc… Dins el meu món es diu ansietat -o sertralina– i sincerament; És una puta merda (que odio).

(…) I sí. Les coses no són fàcils per a molts altres. I per a molts altres són molt més difícils. I al cap i a la fi, jo sempre m’he guanyat la vida (…) Curiosa expressió –guanyar-se la vida– (…) Quina vida? El dret a la vida o a la bona vida? La millor vida?

(…) Molt bé. Accepto el joc. Me la guanyaré. Però, hòstia… Un cop guanyada que també em deixin fer-la servir… Simplement viure.