El gat i la rata (II)

(…) En diuen jugar al gat i la rata (no?). Allò d’amagar-se l’un de l’altre… I aquests dos -del terrat- s’han passat tota la tarda jugant-hi (…)

I aquest matí soc jo el que he jugat am un munt de gats… Al Cementiri del Poblenou. Com tots els cementiris és ple de gatots que diria el Marcell·í (…) I jo només volia fer unes fotos… I ells només volien… No sé què volien, en tot cas sí que sé el que no volien.

No volien que m’apropés massa. No tenien por, però no ens coneixíem (…) Son així els gats… Per a ells és més que un joc, això del gat i la rata.

Una "cua" en el camino…

 

Hostafrancs, 2008.(c) Xavier Bertral 

(gat amagat… MeaAaaaaOoooooOoooo) 

(…) I diuen que l’home és l’únic animal que ensopega dos cops amb la mateixa pedra, etc… (…) I jo ahir vaig ensopegar amb una cua de gat que sortia d’un forat. Al mig del carrer Murillo, de Cornellà. Una cua rígida, negra, immòbil, bruta, llarga i bufada… I no duia la càmera. Com sempre, les millors fotos que he vist no les he fet (…) I vaig pensar de fotografiar-la amb el telèfon. I em va fer mandra. I vaig pensar de pujar a casa i agafar la Ricoh. I també em va fer mandra. I vaig pensar que potser un altre dia me la tornaria a trobar allà. Que potser ensopegaria -amb ella- de nou. I que -potser- llavors portaria una càmera de fotos (…) Temps al temps.

I -ara- no puc treure’m del cap aquella cua. I cada dia passo pel forat i miro. I no hi ha ni cua ni gat ni res de res (…) I jo -estúpid- no tan sols seria capaç d’ensopegar dos cops, sinó que a més ho espero impacient…

Una “cua” en el camino…

 

Hostafrancs, 2008.(c) Xavier Bertral 

(gat amagat… MeaAaaaaOoooooOoooo) 

(…) I diuen que l’home és l’únic animal que ensopega dos cops amb la mateixa pedra, etc… (…) I jo ahir vaig ensopegar amb una cua de gat que sortia d’un forat. Al mig del carrer Murillo, de Cornellà. Una cua rígida, negra, immòbil, bruta, llarga i bufada… I no duia la càmera. Com sempre, les millors fotos que he vist no les he fet (…) I vaig pensar de fotografiar-la amb el telèfon. I em va fer mandra. I vaig pensar de pujar a casa i agafar la Ricoh. I també em va fer mandra. I vaig pensar que potser un altre dia me la tornaria a trobar allà. Que potser ensopegaria -amb ella- de nou. I que -potser- llavors portaria una càmera de fotos (…) Temps al temps.

I -ara- no puc treure’m del cap aquella cua. I cada dia passo pel forat i miro. I no hi ha ni cua ni gat ni res de res (…) I jo -estúpid- no tan sols seria capaç d’ensopegar dos cops, sinó que a més ho espero impacient…

1/2 Gata

(…) Per la finestra veig un gat al terrat… Està enfilat a un petit fruiter i s’hi frega, i l’ensuma, i el mossega (…) Surto al carrer i em trobo amb els dos gats atrotinats de cada dia. El blanc i negre amb mitja cua i la gateta esquelètica d’un milió de colors (…) Passo per davant d’un local on hi diu mig gat.com. No ho coneixia -tot i que ara- ja sé que es tracta d’un estudi de grabació (…) Ja a la tarda, veig la meva germaneta -mig gata– com sempre remenant gats (…) I així va passant un dia. Qualsevol dia (…) Veient gats nous i gats coneguts. Veient-me mig gat quan em miro al mirall